Estones i reflexions

Els nous pobres

2012-02-15T15:55:00.018+01:00

Ni brotes verdes, ni punyetes.

Ens venien el capitalisme com el millor sistema de la història. Per rebel·lia o per joventut, i per sort, mai m’ho vaig creure. Però molts sí que s'ho cregueren, i pujaren al carro de les oportunitats, sense llegir la lletra petita. Cap al 2005 tot era possible. Si no tenies doblers no passava res, perquè els bancs te’ls donaven. Per a què els vols? Un pis, un cotxe,... un avió? Es firmaven alegrement préstecs i hipoteques.

Però al 2008, el sistema basat en el totxo i en l’art d’estirar més el braç que la màniga va començar a trontollar. Des de llavors, talment com una filera des peces del dominó, tot ha anat caient. I tot fa pensar que les poques peces que aguanten també cauran. Qui ens governava va anar envant i enrere sense saber què feia, primer amb plans E i després amb apujades d’impostos. Qui ens governa ara, va entrar amb mentides i promeses. Il·lusos els que creien que les gavines ens traurien de la crisi, perquè l’únic que han fet és tirar més llenya al foc, o dit d’una altra manera, enviar més gent a l’atur.

Avui he conegut aquesta pàgina dedicada als nous pobres. Allò d’”estudia i tendràs un bon futur", que ens deien els pares i padrins, ha passat a ser una broma de mal gust. I sinó que ho demanin als arquitectes i periodistes que conten la seva història, o a la infinitat de joves que fan currículums B on rebaixen la seva formació amb l’esperança de trobar un lloc de feina. Després de llegir els seus testimonis, he volgut fer la meva petita aportació.

Almenys fins ara, i tot i que les expectatives no són gaire esperançadores, he tengut la sort de tenir feina. Vaig acabar els meus estudis als 21 i des de llavors, ja fa quasi 7 anys, he pogut dedicar-me al que vaig estudiar. Treballar del que una persona ha estudiat ha passat de ser quelcom relativament normal, a ser una espècie de triomf. En un parell d’anys, el meu sou ha passat de ser mediocre a bastant acceptable. No perquè me l’hagin apujat, sinó pel context.

En aquests anys, la majoria de les meves amistats han anat perdent els llocs de feina i alternant treballs precaris. Això, en certa manera, em fa sentir afortunada per haver tengut estabilitat laboral tot aquest temps i per haver pogut estudiar una segona carrera que, si tot va bé, acabaré aviat.

Durant més dos anys he intentat trobar un lloc de treball que em permetés partir on hi havia la meva parella, però ha estat inútil. Per a alguns el meu currículum era massa complet, per a d’altres massa poc. Per a accedir a diversos llocs de feina havia de fer un curs d’aptitut, cosa que implicava deixar tot el que tenia per a què potser em tanquessin la porta als nassos. De totes aquestes feines, quasi bé cap tenia relació amb la meva professió.

He estat responsable, he ajudat a casa i he fet un raconet. Mai m’he endeutat ni he malbaratat els meus ingressos. De fet, la meva major inversió han estat els estudis. I després d’haver fet tot el que s’esperava de mi, veig que el meu futur professional està en la corda fluixa i que la meva vida personal no ha pogut prosperar per la impossibilitat de trobar feina a l’altra banda del bassiot. Potser no sóc pobra (almenys de moment), però estic decebuda.

Cap enrere

2012-01-23T19:32:00.005+01:00

En aquest mes que m'he absentat de la blogosfera, hem fet una gran passa enrere en matèria lingüística. El dret a parlar en la llengua pròpia de les nostres illes - minimitzat per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, al no establir el deure de conèixer el català, a diferència del que passa amb el castellà- de cada vegada és més feble. Si els funcionaris no tenen el deure d'entendre'ns, el dret d'adreçar-nos en català al sector públic passa a ser simbòlic. Tenint en compte que els únics bilingües som els catalanoparlants, que normalment hem de canviar la llengua per a parlar amb comerciants i cambrers de Palma i zones costaneres, en Bauzá no fa res més que allunyar-nos de la igualtat que tant pregona.

En plenes festes de Nadal, el passat 27 de desembre, la Conselleria d’Administracions Públiques va presentar l’Avantprojecte de la Llei de la Funció Pública. El Govern de José Ramón Bauzá pretén buidar de contingut la normativa sobre llengua vigent a les Illes Balears i ho vol fer disfressant-ho de modificació de la Llei de la funció pública de la CAIB. Tal com diuen els Ciutadans per la Llengua, els canvis que volen fer són tan greus que en alguns aspectes suposarien un retrocés a temps predemocràtics. Des del 1986, hi ha hagut consens en matèria de política lingüística i ara l'engominat vol posar-hi fi, en contra del que va dir fa uns mesos i de part del seu propi partit.

A la manifestació del 30D la indignació era ben palpable, no només per les escridassades als polítics i organitzacions de tarannà espanyolista, sinó també pels crits que es propinaven dins la plaça d'Espanya els dos bàndols d'adolescents o post-adolescents que defensaven idees i banderes diferents. Per una part hi havia els que sempre han (hem) celebrat aquesta festa i per l'altra una quarantena de persones amb banderetes espanyoles i mallorquines tribarrades. Jo, sense saber massa bé com, m'hi vaig trobar ben enmig. Just a davant es va formar una tira de policies nacionals que separaven catalanistes d'espanyolistes camuflats de gonelles, com si fóssim guetos.

És evident en quin bàndol m'hauria d'enquadrar, però en aquella batalla dialèctica no em vaig sentir identificada ni amb uns ni amb els altres. Més que res, perquè uns es varen dedicar a cantar els Segadors i els altres a respondre amb Viva España. Em vaig sentir incòmoda envoltada d'aquells joves que defensaven Mallorca cantant l'himne de Catalunya, i és que molts dels que estaven a primera fila ni tan sols eren d'aquí. Fins i tot qui m'acompanyava, que és català, veia que aquell no era ni el moment ni el lloc pels Segadors. Al final, quan passàrem per davant dels espanyolitos, sonà la Balanguera. Ells ni s'immutaren i continuaren amb els seus càntics. Davant d'això, indignats i inconscients, els vàrem demanar que perquè no cantaven l'himne de Mallorca. Un poc més i no hem de partir corrents...

Tot i l'oposició ciutadana a la modificació de la política lingüística, que s'ha vist reflectida en un bon grapat d'al·legacions, el govern ja ha dit que res d'això els farà canviar de parer. Aquesta manera d'actuar ha provocat xiulades com la de sa Pobla per Sant Antoni i la de Palma per Sant Sebastià.

A més, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català organitzà una gala alternativa als premis de l’Ajuntament per mostrar el rebuig a la política del PP, gala que va ser tot un èxit de participació i que deixà els Premis Ciutat de Palma deserts d'escriptors rellevants. Fins i tot els premiats en llengua catalana que sí que hi assistiren, deixaren palès el seu descontentament en els seus discursos d'agraïment (i de protesta) i el novel·lista Josep Maria Quintana va dir que donaria els 20.000 € del premi a l'Obra Cultural de Menorca i a Acció Cultural de Menorca.

Tenen majoria absoluta, sí, però no poden governar d'esquenes al poble i la cultura d'aquesta terra. L'Obra Cultural Balear ja prepara mobilitzacions i aquesta vegada és ben necessari que ens moguem totes i tots.

Crisi dels 28

2011-12-19T16:00:00.002+01:00

Què es pot esperar d’algú malaltissament nostàlgic que ja va tenir crisi dels 18, dels 20 i dels 25? A poques hores dels 28 es comença a albirar una espècie de nova crisi. Probablement seré d’aquestes senyores que es dediquen a estirar-se la pell i a treure’s anys quan se’ls demana l’edat. El més curiós de tot és que quan en tenia 16 i pareixia de 14, el que més desitjava era aparentar ser més gran.

Pot semblar que els 28 no haurien d’implicar cap canvi, que en tot cas la crisi hauria d’arribar als 30. No sé massa bé perquè, de més jove associava aquesta edat a la de plantejar-se tenir fills, a la de tenir casa pròpia i viure pel meu compte. I el cert és que en el meu entorn està ple de gent que es casa, s’ajunta i decideix cercar la seva primera criatura.

Supòs que als 28, a 10 anys de la majoria d’edat, esperava haver canviat una mica. Ser més madura, més segura i totes aquestes qualitats que se suposa que el temps t’atorga. I com no podria ser d’altra manera, en aquesta edat que s’han de tenir feina fixa i parella estable. I les tenc, però, a banda dels funcionaris, quina feina és fixa en els temps que corren? I quina relació és fàcil quan hi ha 300 km d’aigua salada enmig? A poc més d’un any d’acabar dret, ja em veig als 30 anys fent de becària.

L’edat ve acompanyada de les primeres arruguetes devora els ulls, encara que sembla que en això som afortunada (i toquem ferro). No tant amb els primers cabells blancs, que surten en poca quantitat però amb bastant mala llet i força. La gravetat, la força més temuda, passa de llarg perquè no té massa marge d’actuació en algú llarg i prim com jo.

Enrere queden uns 27 massa moguts pel meu gust, plens d’alts-i-baixos i de gavines.

Post 20N...

2011-11-21T17:08:00.004+01:00

Avui, després del dia D, no tenc massa ganes de fer comentaris. El poble ha parlat, o millor dir: el pueblo ha hablado! I jo tenc la sensació que amb aquest poble no hi tenc res a veure. Hem quedat com a tercera força, però lluny de rompre el bipartidisme. Queda clar que el missatge que em representa no arriba a la gent i que els desencantats del PSOE a Balears han partit cap a EU o UPyD. Al cap i a la fi són partits estatals, amb més difusió, i la gent té la sensació que això és el que s’ha de votar en unes eleccions generals.

S'ha de fer una mica d’autocrítica sobre la situació de l’esquerra nacionalista i ecologista a les Illes. La coalició PSM-IV-ExM només té un pes relativament significatiu a Mallorca, i els resultats són molt dolents a Eivissa. He sentit a bastant gent dir que si suméssim els vots als d’EU i d’ERC, hauríem tret un escó. Malauradament, aquesta suma en abstracte no es produeix mai. Si sumam EU a la coalició, es perden vots del PSM i vots d’EU. Vots que, generalment, acaben partint cap al PSOE. Sumar ERC supòs que ideològicament hauria de ser més senzill, però les coalicions amb ells no han estat mai fàcils. Segur que hi ha d’haver una manera de tenir representant a Madrid, però si sapigués quina és no escriuria aquesta línies.

Ahir vespre, després d’un recompte amb absolutíssima del PP a la taula que em va tocar, tenia poques ganes de seguir els resultats. Vaig preparar-me una til·la i vaig sentir, de fons, a un tal Javier Mato dient que tenim més sigles que electors. Trista i enrabiada, no vaig poder evitar sentir que aquest senyor, que encaixaria perfectament a Intereconomía, potser tenia part de raó. Potser ens sobren sigles i ens falta encunyar un nou projecte.

A nivell estatal, no fa falta dir res. Ha quedat tot ben blau, com el post. Queden dos reductes als dos extrems dels Pirineus. Serà qüestió d’emigrar cap allà.

Les xifres del nostre mal

2011-11-15T19:48:00.001+01:00

Essent el segon post de l'horabaixa, i amb una bona feinada de la UOC pendent, no espereu que us ofereixi res massa elaborat. Però bé, en vista que aquest blog ha recuperat una mica el ritme i darrerament té una desena de visites diàries, aprofitaré per adjuntar-vos unes imatges que ha penjat en Biel Barceló al seu blog. Malgrat les coloraines, són unes imatges ben tristes per tots els illencs.

En aquesta gràfica veureu que Balears té el dèficit fiscal per habitant més gran de tot l'estat. Molt més que el de Catalunya, i això que sempre hem sentit queixes dels polítics catalans en aquest sentit. Però clar, ells tenen veus independents (algunes independentistes i tot) al Congrés.

Hi haurà socialistes convençuts que diran (i ho sé perquè m'hi he trobat) que si pagam més és perquè som més rics. Potser ho vàrem ser alguna vegada, però ara mateix, som la setena comunitat en PIB/càpita. Crec, i no me cansaré de dir-ho, que la riquesa s'ha de redistribuir. Ara bé, no me direu que no és trist que se'n duguin els nostres diners, per després nosaltres quedar així:

Què triam el 20N?

2011-11-15T17:00:00.001+01:00

Per part dels partits majoritaris, sembla que ens han volgut vendre la moto i fer-nos creure que estam davant d’unes eleccions presidencialistes amb dues úniques opcions: PP o PSOE, Rajoy o Rubalcaba. Són els que veim a les tanques publicitàries, encara que des d’aquí no els poguem votar directament. I aquest desconeixement sobre com funcionen les eleccions ja els va bé, als partits estatals. És que fins i tot les enquestes ens volen esbiaixar el vot cap a un dels dos grans, i sinó demanau-li a en Rafel Crespí.

En aquestes eleccions triarem els nostres representants al Congrés i al Senat. Per Balears, el que hi ha en joc són 8 escons al Congrés i 5 senadors (3 per Mallorca, 1 per Menorca i 1 per Eivissa i Formentera). En Rubalcaba, en Rajoy o en Cayo Lara només els trien des de Madrid. Sol ser divertit, estant a taula, que un munt de gent major s'acosti per demanar com ho ha de fer per votar en Rajoy, perquè no surt a les seves paperetes.

Per la seva importància a efectes pràctics, el que més interessa és la composició de la Cambra Baixa (el Congrés). Al cap i a la fi, crec que poca gent té clar per a què serveix el Senat, la suposada cambra de representació territorial, on a més de representants electes hi ha senadors designats per les Comunitats Autònomes. És una espècie d’aparcament per a polítics prejubilats (senador deriva de senes, ancià en grec) que ens costa diners a tots i que serveix com a mínim contrapès del Congrés en escasses ocasions.

Tornant al Congrés, les opcions a Balears enguany són més limitades que en altres ocasions, pel fet de què totes les candidatures sense representació havien de presentar uns 800 avals per a poder-se presentar i perquè UM, ara CxI, d'ençà que no té llocs públics no té diners per comprar vots ni fer campanya. Hi ha 13 opcions per votar al Congrés en la circumscripció de Balears, enfront de les 20 que hi va haver a les eleccions generals de 2008, i per primera vegada estam lliures de Falanges. Les podeu consultar totes aquí: http://www.boe.es/boe/dias/2011/10/19/pdfs/BOE-A-2011-16466.pdf

Per a obtenir un escó són necessaris, en funció de la participació i de la distribució del vot, entre 35.000-42.000 vots (aproximadament). Segons les meves estimacions (basades en les enquestes, clar), les úniques candidatures amb opcions a representació són:

PP, encapçalats per Miquel Ramis (5-6 escons)
PSOE, encapçalats per Pablo Martín Pere (2-3 escons)
PSM-IV-ExM-EQUO, encapçalats per Miquel Ensenyat (0-1 escons)

De la resta, probablement les que aconseguiran més vots, però quedant molt lluny de la possibilitat d'obtenir representació (menys de 10.000), seran EU, ERC i UPyD.

A Balears, els nostres representants electes sempre s'han dividit entre PP i PSOE. Al 2004, però, hi hagué una tercera candidatura amb 40.000 vots que no aconseguí representació (PSM-EU-EV-ERC). Després del desastre de l'11M i de la gestió encara més desastrosa d'Acebes, ciutadans tradicionalment abstencionistes anaren a votar en massa al PSOE. Al 2008, la tercera força més votada (Unitat per les Illes) no aconseguí superar el llindar dels 30.000 vots, cosa lògica tenint en compte que incloïa UM i molta gent preferí votar PSOE o EU.

Ara, sense UM i ERC, però amb Iniciativa Verds i EQUO, la coalició integrada pel PSM i Entesa apareix a les enquestes com a possible sorpresa per al proper 20N. Fins i tot, segons l'enquesta de l'Ultima Hora, el vot útil per evitar els 6 escons del PP no és el PSOE, sinó la coalició que pensa diferent.

No només és un vot útil, és un vot de confiança!

3, 2, 1... SUS A LA CAMPANYA ELECTORAL!

2011-11-04T18:43:00.000+01:00

Aquesta matinada ha començat la campanya electoral. La campanya oficial, s'entén, perquè n'hi ha que sempre estan en campanya i la única diferència és que en aquestes dates es demana el vot explícitament.

Manquen 16 dies pel 20 de novembre, data de la mort de dictadors i, probablement, de la tornada dels seus hereus ideològics vestits de democràcia. Ja sabeu de qui parl, no? D'aquells que duien anys dient que no negociarien amb ETA fins que deixessin les armes i que quan ho han fet introdueixen en el seu programa que no ho faran. Aquells que retallen serveis socials, cultura i educació a les Comunitats Autònomes, però que a Madrid critiquen les retallades de ZP. Sí, aquells que es fan dir populars, però estan al servei dels rics; aquells que creuen en la unitat indissoluble de la nació espanyola; aquells que van voler anar a Iraq i van veure hilillos de plastilina; aquells que varen construir grans infraestructures innecessàries contribuint al deute públic que ara hem de patir; aquells que varen fomentar una economia basada en el totxo que ha explotat en mans dels ciutadans;... Sí, aquells que prediquen moral cristiana als homosexuals, però no als corruptes.

Les enquestes preveuen, com no podia ser d'altra manera, una autèntica debacle socialista, una pujada impressionant del PP que rossa la majoria absoluta i l'increment de la representació dels partits petits. Dins d'aquests, hi ha la coalició PSM-IV-ExM-EQUO, a qui algunes enquestes donen un escó. El cert és que fa 7 anys, a les eleccions de 2004, si no hagués estat per l'efecte 11-M una altra coalició integrada pel PSM-EU-EV-ERC hagués aconseguit representació (va venir ben just, per uns 800 vots).

Potser aquesta és la nostra oportunitat, dels illencs, de tenir representació pròpia a Madrid. Ha quedat demostrat que els nostres representants del PP i del PSOE mai han fet res per acabar amb la injusta situació d'espoli fiscal. Les Illes Balears fa anys i panys que patim una injusta situació desconeguda per massa ciutadans d'aquesta terra. Som la comunitat autònoma amb més dèficit fiscal, quasi bé el doble que la de Catalunya, però mai hem tengut veu pròpia al Congrés com per dir-ho i tenir ressò. Se suposa que els diputats del PP i del PSOE haurien de representar els nostres interessos, però ha quedat ben clar que estan al servei de les directrius dels seus partits, marcades des de Madrid, i que ignoren aquesta situació injusta.

Segurament algú pensarà que poc podrà fer un diputat en una cambra de 350 membres. Tot dependrà de com es configuri la cambra baixa i si no hi ha majories absolutes, aquest escó pot ser clau. El que està clar és que segur que farà més del que han fet fins ara els “nostres representants”.

Crònica.cat: el sensacionalisme prescindible

2011-11-02T17:53:00.001+01:00

Estic assabentada de l'existència d'aquest diari digital gràcies a diversos grups del Facebook que reiteradament m'ofereixen notícies seves com a grans novetats. La majoria de vegades es tracta de notícies d'escàs interès, però amb titulars tergiversats per atreure visitants. És cert que no som cap experta en la matèria, però tenc dos dits de front com per veure que això no és periodisme: és desinformació!

Sovint es fa ús de titulars tendenciosos i manipulats que indueixen a errors d'interpretació a qui només llegeix allò. És una espècie del Mundo, l'ABC o la Razón, però a la catalana i amb dosi extra de premsa groga. Aprofundint una mica en les notícies, qualsevol pot veure que la majoria no tenen el més mínim interès. Un exemple és la notícia que avui tres grups del FB, que estan a punt de perdre'm com a fan, introduïen en la pàgina d'inici com si fos alguna cosa desastrosa i alarmant. La notícia era: Una sèrie de Telecinco compara els 'indesitjables' amb els 'catalans'.

Dit així, qualsevol pot posar-se les mans al cap i exclamar com pot ser que es permeti quelcom així. Sempre havia pensat que els periodistes havien de ser objectius i que oferien notícies contrastades, així que he de donar per suposat que el que fan aquesta gent no és periodisme sinó desinformació i incitació a la confrontació. Per l'amor de Déu, com poden dir això i quedar tan amples! No som cap seguidora de la sèrie Aída, però sé que aquesta frase ha sortit de la boca d'un personatge caracteritzat com a un autèntic feixista, homòfob, racista, putero, incult i caspós (curiosament encarnat per un actor progre i gay). I precisament aquesta caracterització és el que el fa còmic, de tan absurds que són els seus raonaments. Però això no ho diuen els de crònica.cat, perquè no introdueixen cap tipus de context. Segur que n'Acebes del Polònia els feia gràcia i, si fa no fa, era el mateix: la sàtira d'un españolito tancat de mires.

Telecinco té una programació que, tret de molt poques excepcions, és lamentable i és cert que es van adscriure al Manifiesto para la lengua común. Ara bé, crec que no s'ha d'explotar aquest filó per fer demagògia barata, que si no ens agrada que la facin des de Madrid, tampoc l'hem de fer des d'aquí.

De vegades...

2011-10-26T20:28:00.001+02:00

De vegades me passa que tot se fa un munt interminable d'obstacles. Vistos en perspectiva són obstacles ínfims, però dins del meu cap s'inflen i s'inflen.

De vegades me passa que se m'acaben les forces i tot pareix d'un color gris marronós ben lleig i que espanta.

De vegades me passa que les cames se m'acceleren i me peguen unes bones ganes de cridar perquè tot el món me senti.

Però després, de vegades, me passen coses bones. I llavors pens que, de vegades, ens en sortim.

20-O

2011-10-20T20:35:00.005+02:00

Aquest 20 d'octubre de 2011 és una data que passarà a la història. Aquest matí ens arribava la notícia de la mort de Gadafi i avui horabaixa ETA ha comunicat el cessament definitiu de l'activitat armada.

Just un mes abans del que sembla serà una nefasta data, avui tenim bones notícies. Bé, mai he cregut que la mort de ningú sigui una bona notícia, però quan aquest algú és un tirà hipòcrita que predica socialisme i viu com un rei, direm que el balanç és agredolç. Ara bé, la segona notícia, la del final d'ETA després de 51 anys d'activitat, és una notícia genial.

ETA segurament va tenir el seu sentit com a oposició a la dictadura, però ara ja feia temps que l'havia perdut. Per molt que pensi que no hi ha quimera que valgui més que una vida i que totes les vides valen el mateix, els contextos eren diferents. A partir de mitjans dels vuitanta, hi hagué un punt d'inflexió marcat per l'assassinat d'una dissident (Yoyes) i per atemptats multitudinaris, com el de l'Hipercor de Barcelona. Des de llavors ETA va perdre la majoria dels suports que li quedaven i la societat ja no veia els seus atemptats com a actes d'alliberació d'un poble, sinó com a mers assassinats.

Han hagut de passar més de 20 anys perquè s'hagi arribat a la pau, i no sabria dir-vos si d'això n'han estat més culpables ETA o els governs de l'estat. Feia temps que cada atemptat d'ETA era una arma política per als partits majoritaris. Per a què hi hagi diàleg, les parts han de voler i s'ha d'accedir a negociar, com a Irlanda del Nord.

Sigui com sigui, avui és una data assenyalada i ho celebrarem amb un himne a la pau de Jorge Drexler. Esper que, des de Madrid, sàpiguen estar a l'altura, ser conseqüents i dialogar!

Nota: Quan vaig escriure això pensava que Gadafi havia mort en un bombardeig. La mort pot ser igual de dolorosa, però és una espècie de conseqüència inevitable de tot conflicte armat. Vistos els vídeos de tortures i assabentada de la sodomització del sàtrapa, no puc deixar de sentir alguna cosa similar a la compassió per qualsevol persona que pateixi així, per molt que ell en el passat fes el mateix. L'heterogeni grup dels revoltats libis no dóna massa confiança. Gadafi era un dictador, sí, però vist el ressentiment d'aquesta gent, potser els que vénen no seran millors.

Romp el bipartidisme!

2011-09-15T11:57:00.002+02:00

Feis un cop d'ull en la carta que ha enviat en Miquel Ensenyat, batle d'Esporles i candidat a les pròximes eleccions generals per la coalició econacionalista (PSM-Iniciativa-Verds-Entesa), als seus companys de coalició.

El proper 20 de novembre se celebren les eleccions generals. Fins ara, les Illes Balears hem estat les grans oblidades, ja que no hem comptat amb cap altra representació que la dels partits polítics majoritaris (PP i PSOE), que no han defensat mai les necessitats i els drets de les Illes Balears.

Aquesta situació ens ha duit a ser el territori pitjor finançat de l'Estat i el més castigat fiscalment, cosa que ha provocat una caiguda de riquesa de més d'un 20% a les nostres illes en només 8 anys.

Pere Sampol, com a senador autonòmic, ja ens ha demostrat que és imprescindible -i efectiu-tenir representants a Madrid que, per damunt dels interessos i deutes partidistes, defensin els drets de les Illes Balears.

Per això, he presentat la meva candidatura a encapçalar la llista del PSM a aquestes eleccions, a les quals concorrerem en coalició amb IniciativaVerds i amb Entesa per Mallorca. Estic convençut que ara es donen les condicions per poder aconseguir situar una veu pròpia de les Illes Balears al Congrés dels Diputats. Una veu lliure, sense altres lligams que la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes d'aquest país de ser tenguts en compte i de fer valer els nostres drets socials, econòmics, culturals i ambientals.

Fa uns dies els Consell de Direcció Política de les respectives formacions han avalat la meva candidatura, per la qual cosa estic profundament agraït. Vosaltres, companys i companyes, sou la força que m'inspirarà en l'aventura que començam avui. I el meu objectiu és que la veu de cadascun de vosaltres s'escolti en el Congrés dels Diputats a partir del proper 20 de novembre. D'aquí a dos mesos tenim l'oportunitat d'acabar amb dècades d'oblit: aprofitem aquesta oportunitat!

Moltes gràcies per endavant!

El sistema electoral espanyol està dissenyat per a afavorir els dos partits que s'alternen en el poder, PP i PSOE. Ara, a més, aquests partits han pactat una reforma electoral que inclou un nou obstacle per limitar la presentació d'altres candidatures: els partits polítics i coalicions que encara no tenen representació al Congrés dels Diputats estan obligats a recollir signatures de suport per poder presentar-se a les eleccions.

És un bipartidisme que es retroalimenta i s'aïlla de la resta d'ideologies, simplificant la realitat ideològica que existeix a la nostra terra. És per això, que el suport de tots és imprescindible. Si voleu avalar la coalició que pensa diferent, entrau en el seu lloc web i deixau-hi les vostres dades:

http://www.psm-iniciativaverds.cat/avala-coalicio.php?env=1

Allunyament temporal dels teclats i minicrònica del concert de Sopa de Cabra

2011-09-12T17:30:00.001+02:00

Es tracta d'un allunyament forçat motivat per una molt mala compra de portàtil que vaig fer l'any passat: No compreu cap ordinador Packard Bell! És possible que el meu cas hagi estat aïllat i, de la mateixa manera que diuen que una flor no fa estiu, no vol dir que un mal ordinador impliqui que tots ho han de ser. El que és segur és que el seu servei d'atenció tècnica és completament i absoluta lamentable. I si això ho sumam a què la compra la vaig fer a PC City, que ha tancat totes les tendes i necessita quinze dies per enviar-me la factura de la compra per correu ordinari (i iniciar així els tràmits per a la reparació), voldrà dir que de dos mesos sense ordinador propi ningú me'n salva.

Abans d'allunyar-me dels teclats, però, aprofit per fer una reduïda crònica del concert de Sopa de Cabra. Nosaltres anàrem al segon concert. En Gerard ho va dir: “Els d'ahir varen ser els primers, però vosaltres vàreu ser els més ràpids”. I és cert, perquè les entrades pel segon concert s'esgotaren en poques hores, encara més aviat que les del primer.

El concert va ser, almenys per mi, genial i sorprenent. Va durar més de dues hores i mitja (unes 30 cançons) de cançons mítiques. Podria comptar amb els dits d'una mà les que no em sabia i això que feia anys i panys que no els escoltava. A part, veure aquella multitud cantant i cridant des de la grada era impressionant. Sobretot quan tot el gruix de gent cridava i botava IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

Precisament la reivindicació va ser una de les sorpreses de la nit. Sopa de Cabra no s'havien caracteritzat mai per ser independentistes. De fet, quan varen treure un disc íntegrament en castellà, Mundo Infierno, varen haver de patir intolerància d'uns i d'altres que els titllaven d'independentistes a Madrid i d'espanyolistes a Barcelona. Ells, varen dir el dia 9, abans no combregaven amb les idees independentistes i simplement volien un món millor i amb més llibertats. Amb l'edat han assumit que no hi ha altre camí. El dia 10 no varen explicar tant el seu canvi de postura, però a través de la boca del seu cantant quedà palesa la seva postura al dir “Badalona també és Catalunya” o incloure Catalunya en la llista de països oprimits del tema Guerra. També va xerrar dels temps grisos de barbes que s'acosten (en al·lusió a Rajoy) i de què ens calen líders que siguin exemplars (com en Guardiola).

Era un concert per a tots els públics, perquè hi havia des d'infants de 6 o 7 anyets a padrins de 80 (segons he llegit a l'Ara hi havia en Jordi Pujol). I també hi havia gent de tots els indrets dels territoris de parla catalana. Encara que finalment Sopa vengui a Mallorca, no eren pocs els mallorquins que vaig sentir. El cantant va aprofitar per fer una petita enquesta als que érem allà i quan demanà qui hi havia de ses Illes férem sentir a bastament.

Des del punt de vista musical, vaig quedar gratament sorpresa. Hi havia, i hi ha, moltes especulacions sobre si han tornat per la música o pels diners. Sigui per una cosa o per l'altra, el que està clar és que s'ho han treballat ben a consciència. Després de 10 anys, sonaven ben arranjats (almanco per a les meves orelles mediocres) i plens d'energia. No m'esperava trobar-me amb un Gerard Quintana tan en forma, pegant bots tota l'estona i suant la freixura. Destacaria la versió reggae de Si et quedes amb mi i la bogeria del públic en les cançons més mítiques de la banda. M'encantà que tocassin l'Estació de França, que no estava entre les porres de les cançons a tocar i que no havia sonat el dia anterior. Amb Podré tornar enrere, una de les meves preferides, posaren fi a quasi tres hores de concert.

A la sortida les opinions eren unànimes. “Ha estat una passada!”, anàvem dient i sentint dir a la gent.

Compte enrere per Sopa de Cabra!

2011-09-04T21:15:00.001+02:00

No negaré que aquesta estratègia publicitària i aquest reclam d'únic concert, que s'ha acabat convertint en un mini gira, m'ha molestat i molt. I supòs que com a mi, també ha indignat a l'excursió de mallorquins que partim a Barcelona a veure'ls quan ells vénen a Palma una setmana després.

Però a banda d'això, tampoc puc negar que me fa ganes tornar-los a veure damunt de l'escenari, deu anys després d'acomiadar-los en un rock&llengua a la plaça de toros de Palma. Record aquell concert com a quelcom molt llunyà - de fet, varen ser dos perquè el primer passà per aigua -. Jo tenia 17 anys, acabava de començar geografia a la UIB, i amb les meves amigues els anàrem a cercar per demanar-los fotos i autògrafs. Per alguna part dec tenir una foto amb el tio dels teclats, de qui no recordava el nom però la wikipedia m'ha fet memòria (Eduard Font).

Estàvem en l'edat de fer de fans... Aquests anys ja han passat, però la il·lusió per anar de concert encara hi és!

Álvaro Middelman, director general d'Air Berlin, l'exemple de com dur la provocació a l'absurd

2011-08-21T13:48:00.002+02:00

No vos podeu imaginar la ràbia que m'he fet a mi mateixa per haver viatjat amb ells a Viena fa menys de 15 dies. Després de tres anys de fer-los boicot, vaig pensar que la meva felicitat i fer un viatge diferent havien de passar per davant d'aquests principis que solem tenir els esquerrans nacionalistes.

Per entendre de què parl, llegiu l'entrevista del DiariodeMallorca d'avui, d'en Maties Vallès, perquè està ben farcida de perles. Algunes tan meravelloses com que els mallorquins som tan "passotes" que ens ficaria un petard per accelerar-nos, que el mallorquí és mig idioma o que els catalanistes li feim pena. A banda d'aquests estereotips racistes (objectivament no poden ser descrits d'altra manera), també desprèn grans dosis de liberalisme, a base de defensar el tot inclòs i l'estacionalitat del turisme a les Balears. Segons ell: és això o morir-nos de fam.

No li ha fet falta ficar el dit a l'ull de ningú, perquè l'efecte ha estat el mateix: cap de fava!

Vergonyes

2011-07-28T16:55:00.000+02:00

En aquesta vida, per desgràcia, hi ha massa coses que fan vergonya. A escala internacional, fan vergonya les notícies que han arribat des de Noruega, fa vergonya que alguns mitjans donessin més importància a la mort de n'Amy Winehouse que no als atemptats i fa vergonya que presumim boig a un ari i terroristes als musulmans.

A nivell nacional, o si més no pel que jo entenc per nació, fa vergonya que el PP balear elimini el requisit de saber català als funcionaris, fa vergonya que hi hagi tants de mallorquins renegats que els donaren suport, fa vergonya que en Chicho Lorenzo aprofiti la fama aconseguida pel seu fill per abanderar la causa gonella i fa vergonya que els defensors de la hipotètica llengua baléà siguin sempre castellanoparlants.

En aquest context glocal tan vergonyós, també hi ha les vergonyes personals. Cadascú té les seves, n'hi ha que en tenen poques i n'hi ha que en tenim massa. I com diu la dita: entre poc i massa, sa mesura passa! De totes les vergonyes o mostres excessives de sentit comú que puc tenir, la que m'incomoda més és la de posar-me vermella. Es tracta d'un fenomen biològic provocat per tenir un sistema simpàtic hipersensible, però clar, això té conseqüències psicològiques.

El més curiós, és que de vegades me pos vermella per circumstàncies que no not que m'intimidin o m'avergonyeixin. La meva por no és a fer res en concret sinó a que transcendeixi qualsevol ínfima sensació de vergonya o sorpresa. I el pitjor que pot passar és que algú em faci notar que m'he posat vermella, perquè aquí el meu color passarà de rosat a grana.

Ara mateix, la idea de penjar aquest post impregnat de reflexions personals em fa certa vergonya. Si el llegiu és que al final l'he vençuda, momentàniament, i he fet clic a publicar.

Ah,

PASSAU UNES BONES VACANCES!!!!!!!!

Solstici d'estiu

2011-06-21T17:00:00.000+02:00

Per a una persona nascuda al solstici d'hivern, i que a sobre és geògrafa, el solstici d'estiu és una data important. Començ a pensar, perquè el meu cap no sap fer altra cosa, en aquest darrer mig any i en el mig any que vendrà. A partir de demà els dies s'escurçaran fins arribar a la nit més llarga de l'any, i sant tornem-hi. Si el temps no s'atura i mai mira enrere, per què no som nosaltres capaços de fer el mateix?

Des de la feliç nit més llarga fins a la incerta nit més curta, m'he vist obligada a fer un viatge introspectiu i a replantejar-me moltes coses. De vegades ens cal un cop fort per relativitzar i veure que ens hem passat massa temps sobrevalorant problemes ínfims. I que el temps va passant, no espera a ningú, i que com més estona estiguem lamentant-nos menys moments de felicitat podrem tenir. Encara no l'he descobert, però hi ha d'haver alguna fórmula per eradicar la nostàlgia.

Ara més que mai, necessitam veu pròpia a Madrid!

2011-06-13T16:00:00.001+02:00

Han passat ja unes quantes setmanes des de la desgràcia electoral i ni tan sols he fet cap anàlisi dels resultats i el cert és que a aquestes altures potser ja no val la pena. Permeteu-me, emperò, uns quants apunts.

No és que hi hagi més votants del PP (a Mallorca els vots del PP han baixat i en el conjunt de les Illes just han pujat 2.000 vots) sinó que s'ha produït una fatídica combinació de la (maleïda) Llei d'Hondt, el desmantellament d'UM, la debacle socialista i un elevadíssim nombre de vots sense accés al Parlament per no arribar al 5%. En aquest context, de poc ha servit l'estoic manteniment dels econacionalistes de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, tot i que ERC i EU decidissin anar pel seu compte, que han assolit fins i tot millors resultats al Consell de Mallorca amb un quart escó.

Menorca, tradicionalment esquerrana, ha caigut en mans de les dretes. Novament la causa ha estat la pèrdua de vots del PSOE, mentre que el nacionalisme s'ha mantingut en escons i pujat en vots. A Eivissa les culpes recauen, a més, en l'atomització del vot d'esquerres. En totes dues illes els vots del PP han pujat una mica, però no tant com per justificar l'increment d'escons obtinguts si no fos per les altres causes exposades. I Formentera... l'escó de Formentera per al Parlament ja són figues d'un altre paner, atès que ha passat de mans populars a les de la coalició Gent per Formentera i PSOE.

Ja a nivell local, Binissalem en vuit anys ha passat de majoria absoluta del PSOE a majoria absolutíssima del PP. L'esquerra nacionalista, en aquesta darrera ocasió unida, ha mantingut posicions i fins i tot ha pujat lleugerament el nombre de vots, però el desastre electoral del PSOE els ha fet passar de 7 regidors al 2003 a 2 al 2011. Aquí la interpretació és més susceptible de ser simplificada: el traspàs de vots s'ha produït del PSOE al PP.

Els resultats d'això són, com deia en Biel Barceló, agredolços. Agres perquè el PP ens governarà amb la majoria absoluta més àmplia de la història del nostre Parlament. Dolços perquè, malgrat tot, l'esquerra nacionalista ha estat capaç de resistir. Ara la fita l'hem de posar en les eleccions generals del 2012. Potser és el moment, ara que el PSOE va a la baixa, d'aconseguir un representant al Congrés que defensi els interessos dels illencs i no obeeixi merament a la disciplina partidista dictada des de Madrid. En tots aquests anys mai han fet res per posar fi a l'espoli fiscal que injustament patim. No es tracta de no ser solidaris, es tracta de no ser beneits! ARA MÉS QUE MAI, NECESSITAM VEU PRÒPIA A MADRID!

Esquerrans: a les urnes!

2011-05-17T17:35:00.001+02:00

Ja em disculpareu per aquests parèntesis de cada vegada més llargs que predominen al bloc. Tot plegat és a causa d'una combinació de manca de temps i, no ho negaré, manca d'ànims que em fan plantejar si no valdria més tancar el bloc.

Però de moment no està tancat i, per molt sorprenent que em continuï pareixent, manté un petit nombre de visites diàries. Aprofitaré, idò, aquesta petita difusió per demanar-vos, estimats esquerrans, que aneu a votar per molt que no us convencin cap sigles. Als dretans, no és que els estimi menys, però sé segur que aniran a votar.

Els d'esquerres (i l'esquerra nacionalista ja ni en parlem) solem tenir la pell més fina i una petita decepció pot suposar la pèrdua d'un vot. En canvi, les dretes ja poden buidar les arques públiques (sense eufemismes: ROBAR) i presentar un llonguet españolito engominat, que els seus electors aniran a votar un darrere l'altre.

No m'agrada la idea d'anar a votar per por a un mal major, encara que en això sembla que s'hagi convertit la democràcia. Jo vot ben convençuda en el que crec, però això no vol dir que no me decebi la política i que l'escassa esquerra nacionalista hagi optat per no fer una candidatura unitària. Però supòs, i assumesc, que el meu cas no és el més estès i que hi ha gent que anirà votar amb desgana just per evitar que els “dolents” no governin i això sol alimentar, per desgràcia, al bipartidisme.

Fa un parell de setmanes va passar per devora jo un yupi encorbatat parlant per telèfon i dient: “¿Que no vas a votar? Mejor, mejor, otro voto para el PP”. Les coses no són ben bé com deia aquest, però el que sí és cert és que quedant-nos a casa només els beneficiarem a ells, als que robaren, als que potenciaren un model abocat a la crisi, als que destrossaren Mallorca amb autovies i als que tenen ben clar que volen deixar la nostra llengua com una mera reminiscència folklòrica.

La desaparició d'UM i l'atomització de part del Bloc no fan fàcil aquesta croada. Però no per això s'ha de desistir, la decepció no ens ha de guanyar perquè les conseqüències de no votar poden ser 4 anys de PP, d'un PP més ranci i espanyolista que mai, que ens vol anular com a poble.

Les enquestes no són optimistes, però la millor enquesta serà la del 22 de maig. Per Mallorca, per ses Illes: anau a votar!

Aniversari

2011-04-04T17:53:00.001+02:00

Falta poc pel tercer aniversari d'aquest bloc, però els tirs no van per aquí, sinó pel magnífic videoclip de Manel (que deixa en un segon lloc una magnífica cançó).

Pel que he anat llegint a la xarxa, hi ha un sector de gent crispada perquè no els agrada Manel i se'ls troben per tot. Alguns són pioners manelistes que al veure que s'ha apujat massa gent al carro s'han sentit estrets i han saltat. Ja se sap, el que mola és ser diferent.

D'altres, són simples polemistes, com en Salvador Sostres. Fa uns mesos no sabia ni qui era aquesta persona, me sonava el nom i poca cosa més. Després de passar de l'Avui al Mundo i de dos articles políticament incorrectes i destructius contra Labordeta i Manel, pareix que ha pres les mateixos drogues que en Boadella.

I no podem oblidar la gent a qui simplement no li agraden perquè tenen altres gustos musicals i s'han cansat de sentir: com pot ser que no t'agradin Manel? Amb aquest darrer grup hi tenc una certa empatia. A mi me va passar amb el musical de Mecano “Hoy no me puedo levantar”. Quasi bé a tothom que conec li va agradar moltíssim i no podien entendre que jo hagués trobat que la història era incoherent. Al final ja perdia els arguments i deia: idò a mi no m'ha agradat, som rara, què passa?

En fi, a mi Manel m'encanten i no ens hauria de sorprendre que els mitjans, fins i tot els estatals, en parlin: un grup pop-folk en català s'ha situat en el número 1 de les llistes de vendes a tot l'estat! Independentment que agradi o no el seu estil de música, com a catalanoparlants que som això ens hauria d'enorgullir (trist, però això és el que passa en un país anormal).

Per si queda algú que encara no els coneix o que no ha vist el videoclip d'Aniversari, aquí us el pos. Gaudiu de la poesia en música, lletra i imatge.

Pensa diferent!

2011-03-24T18:00:00.002+01:00

A menys de dos mesos per les eleccions autonòmiques, insulars i locals, resulta que la precampanya ja s'ha encetat. S'augura una victòria per golejada de la dreta, que després del desmantellament d'UM, queda reduïda al PP de Bauzá i Delgado (i a la lliga regionalista?). Malauradament, pareix que la gent votarà a la dreta per castigar que les esquerres no hagin pogut enfrontar una crisi provocada per la dreta. Al final resultarà que haver tengut un fotimer de polítics emmanillats en portada no haurà servit de res, perquè tornaran a guanyar (i a robar).

En fi, tot pinta molt negre, però jo vull ser optimista i pensar diferent, en positiu i en verd! Per què? Perquè hi crec, perquè els conec, perquè no fan mangarrufes i són gent preparada. Perquè ja hem patit prou que ens robin i amaguin el botí en pots de colacao o ho inverteixin en palauets i vestits. Perquè són els únics que han denunciat l'espoli fiscal que pateix aquesta terra. I, en resum, perquè defensen el que és nostre: terra, cultura i gent.

PENSA DIFERENT!

Sopa de Cabra

2011-03-08T17:30:00.001+01:00

Segurament vaig ser de la darrera generació de seguidors del mític grup de Girona que els va poder veure en directe. Quan es varen dissoldre jo no arribava a la majoria d'edat i, malgrat els anys, record perfectament el darrer concert que feren a la plaça de toros de Palma, al rock&llengua de 2001. El concert s'havia de fer al setembre, però una barrumbada va aigualir l'actuació d'Antònia Font i el plat fort, Sopa de Cabra, no va arribar a tocar. Un parell de setmanes més tard es repetí el concert i aquesta vegada sí, en Gerard i els seus s'acomiadaren dels illencs que havíem acudit a veure'ls. Entre el públic no era estrany veure ulls anegats dels seguidors i, sobretot, seguidores més joves.

Deu anys més tard, tornen en un concert únic i me'l perdré per assabentar-me un parell d'hores massa tard que les entrades ja s'havien posat a la venda. Sempre podria optar per entrar en alguna pàgina de revendes, on el preu de les entrades quasi bé s'ha triplicat, però de moment esperaré a veure si els de Sopa de Cabra s'animen a fer un segon concert. En vista de l'èxit de demanda i la rapidesa amb què s'exhauriren les entrades, la porta a propers concerts sembla que ha quedat oberta.

M'agradaria tornar a sentir el “Bona nit, malparits!”- però si pot ser sense pagar 90 € - encara que no m'imagin en Gerard Quintana del 2011 dient-ho. La rebel·lia la continua tenint, però l'agressivitat rockera ha donat pas a una forma més hippie i pacífica, més encaminada a un “Bona nit, ànimes de llum!”

Sopa de Cabra forma part de la banda sonora de la meva adolescència i, fins i tot, de la meva infantesa. Els meus germans grans solien escoltar els cassets de Sopa, Sau i els Pets i jo remugava, però la veritat és que els preferia a Bom Bom Chic i la Onda Vaselina, i la prova és que me'n sabia totes les cançons.

Com no podria ser d'altra manera, el post acaba amb una de les cançons del grup. La cançó escollida és de la darrera etapa que ja albirava l'evolució dels seus components cap a ritmes més pausats i melodies més harmonioses. Per tots aquells que veim com els somnis se'ns escapen, vet aquí una mica de força per retenir-los:

PD: JA TENIM ENTRADES PER AL SEGON CONCERT!!

Opinions des de la caverna

2011-02-15T20:18:00.001+01:00

Just avui he recuperat el portàtil, que després de PC City de Palma va haver de fer un llarg viatge fins al centre de reparació de Packard Bell (a Màlaga) i tornar a casa.

Passada l'odissea tornaré a un dels meus temes preferits: el nacionalisme. El diari digital crònica.cat no m'agrada gens perquè sol ser molt sensacionalista, una barreja de premsa rosa i groga. Sempre cerca un titular que atrapi al lector, però molt sovint l'únic que fa és enganyar-lo. Això no obstant, avui m'ha aportat dues notícies interessants.

La primera de les notícies d'avui té un titular d'aquests recercats: Gran Hermano ridiculitza el gallec. No es pot atribuir a un programa televisiu l'opinió d'una de les concursants, ni tampoc se l'ha de censurar. Ara bé, les opinions pejoratives que té una gallega sobre el gallec criden l'atenció. Ella mateixa diu que durant anys es va assimilar parlar gallec a ser "paleto", així es va inculcar en altres temps i, pel que es veu, aquestes idees arrelaren tant com el gonellisme a Mallorca. En alguns moments sembla que s'adoni que les seves opinions es basen en fonaments irracionals, però això no li impedeix amollar joies com aquesta:

"Con la gente mayor ya lo asocias, pero en la gente joven es raro. A mí me ha pasado, sé que va a sonar fuerte, pero es la realidad, que muchas chicas si un chico les gusta y habla gallego..."

"Sólo hablan los nacionalistas, muy nacionalistas, los de ‘por cojones', nacionalismo exaltado. Son muy pocos. Durante años se extendió la idea de que el que hablaba gallego era un paleto y tiene una connotación peyorativa. Inconscientemente lo asocio. El primer estimulo que me produce oír a alguien hablando gallego es negativo"

Segons el secretario xeral de Política Lingüística (Anxo Lorenzo), aquest tipus de prejudicis són habituals en la joventut urbana de Vigo i a Coruña. Us recoman que mireu el vídeo i veureu com la interlocutora de la gallega, diu unes quantes vegades que ella ho veu des de fora, com si el problema li fos del tot aliè. Sabeu d'on és? Mallorquina!

Canviant de notícia, però no de tema, des de la caverna més rància arriba una altra perla. Intereconomia contra 'Pa negre': 'Catalanismo y lobby gay arrasan en los Goya'. Aquí no hi ha adorns de Crònica.cat, sinó que el titular de Santiago Mata era així d'explícit. Pa Negre (que no he vist i per tant no puc valorar) va guanyar només perquè los obsesos del catalanismo y la ideología de género han votado al unísono. En fi... una bona dosi d'homofòbia i racisme que posen de mala llet a qualsevol persona amb un mínim de consciència. Aquí teniu l'enllaç directe a la notícia:

http://www.intereconomia.com/blog/paracuellos36/catalanismo-y-lobby-gay-arrasan-los-goya-20110214

Amb un panorama com aquest, més val partir!

Miscel·lània del darrer mes

2011-02-03T18:12:00.003+01:00

El gener ha estat un mes d'exàmens i alguns esdeveniments socials que m'han deixat poc temps per escriure. I quan tornaven les ganes i el temps perquè s'havien acabat els exàmens, algun hacker va decidir petar els dos ordinadors de ca meva. Un, el del meu germà, va ser àgilment i ràpida solucionat per l'assistència tècnica de la UIB. El meu continua a PC City on està en quarantena i incomunicat.

I això em duu a fer-vos una recomanació: NO DUGUEU L'ORDINADOR A ARREGLAR AL PC CITY! En el meu cas, li vaig dur perquè l'hi vaig comprar i encara està en garantia. Ara bé, la garantia no cobreix els virus, així que enlloc d'enviar-lo al fabricant se l'han quedat els estudiants i treballadors a temps parcial d'aquesta empresa. El vaig deixar dilluns amb la promesa que ben aviat (aquella tarda o l'endemà) em dirien alguna cosa del què li passava i em comunicarien el pressupost. Primer nyec! Ahir, dimecres, vaig aturar-me perquè em diguessin alguna cosa i em van dir que ho duia una al·lota dels horabaixes i que me cridaria aquella mateixa tarda. Segon nyec! Emprenyada com una mona vaig decidir telefonar, tot i que el telèfon de contacte fos un 902. Vaig gastar perquè una màquina em digués que consultés l'estat de la reparació per Internet, quan ells tenen el meu ordinador. Tercer Nyec! Aquest matí he intentat cercar al web l'estat de la meva reparació... i no fa falta que continuï. Quart Nyec! El més trist de tot és que per aquesta assistència penosa (sense incloure reparació de cap casta) ja he de pagar 24 €.

Després d'un mes d'estudi puc concloure una cosa: si la Universitat és font de cultura, estam arreglats.

Alguns consultors de la UOC ja podrien tenir més cura amb l'ús de la llengua de Ramon Llull i Guimerà. El Google traductor fa furor en tots els àmbits i, com no, en la docència. Divendres passat a la nit estudiava Dret Eclesiàstic i quan repassava la darrera pràctica em vaig trobar amb aquesta autèntica i lamentable joia: Existeix alguna diferència entre el dret aplicable a la celebració del matrimoni religiós segons la confessió religiosa sigui la catòlica, la islàmica, la MONGETA o la protestant?

Supòs que ja ho heu entès i, sinó, posau-ho al Google traductor!

La Riera i l'urbanisme

2011-01-20T16:54:00.002+01:00

La sèrie dels migdies de la TV3, la Riera, es basa en un poble fictici del Maresme on es veu que l'especulació urbanística hi fa furor: Sant Climent. És possible que a Sant Climent hi regeixin unes normes específiques pròpies dels pobles inventats, o bé que els guionistes de la telesèrie no en tengui ni idea d'urbanisme, del funcionament de les administracions públiques i de dret en general.

Fa un temps, un dels germans Guitart volia requalificar uns terrenys (en realitat hauria de parlar de reclassificar) i per això seduïa a la regidora d'urbanisme. Un procediment tan llarg com acostuma a ser una modificació del planejament, que ha d'estar sotmès a exposició pública i que, sobretot, s'ha de votar per majoria en el ple de l'Ajuntament, es va ventilar amb la signatura de la regidora.

Avui, un senyor amb informació de l'Ajuntament interpretat per en Joan Crossa ha dit amb màxima confidencialitat que un solar es revaloritzaria en un futur però que no en podia dir res fins que la legislació fos definitiva. I, segons es veu, aquesta comunicació d'informació seria constitutiva d'un delicte. A part d'utilitzar molt a la lleugera alguns conceptes jurídics, el procés de modificació o revisió d'un pla urbanístic és una odisea que pel cap baix dura un parell mallorquí d'anys. Però sobretot, aquestes decisions no poden ser confidencials perquè, gràcies a la democràcia i l'estat de dret, la discrecionalitat de l'Administració té límits i s'ha de seguir un procediment.

En fi, recomanaria que els guionistes de la sèrie a banda d'aconsellar-se per cuiners també s'aconsellessin per algun especialista en urbanisme.

ETA deixa les armes

2011-01-10T16:25:00.001+01:00

Semblava que aquest dia no havia d'arribar mai, però ho ha fet. La banda terrorista ETA ha anunciat que deixa les armes en un alto al foc permanent, general i verificable internacionalment. Segur que molts veuran la notícia amb escepticisme, però jo per un pic seré optimista i confiaré en què sigui certament el final d'una etapa al País Basc. Esper, també, que aquest pas signifiqui el final de les restriccions polítiques i del tractament desigual en matèria penitenciària, perquè sense ETA perden el poc sentit que tenien. I així, amb les tortures i els atemptats com a part del passat, tant de bo no hi hagi cap més límit per a què el poble basc decideixi lliurement el seu camí.

Qüestió de temps... una altra vegada

2011-01-09T15:59:00.001+01:00

No és la primera vegada (ni serà la darrera) que escric per dir que sí, que encara hi som, però tenc massa feines. El temps és un bé escàs per a la majoria dels humans i, encara més, per als que volen fer més coses a la vegada de les que són capaços de suportar.

Ja em disculpareu, però enguany ni tan sols he escrit per desitjar-vos un bon Nadal, pròsper any nou i carregats reis. M'he plantejat la possibilitat de tancar el bloc, perquè per tenir-lo dormint millor deixar-lo transpassar definitivament. Però, de moment, el mantendré una temporada més amb l'esperança de retornar a trobar qualque estona per compartir les meves absurdes reflexions.

El nacionalisme lingüístic espanyol, el més agressiu.

2010-12-15T16:35:00.000+01:00

Torn de la inòpia per recomanar-vos una lectura d'allò més interessant sobre nacionalisme i llengua en el context espanyol. Aquesta obra és del professor madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid. Deixau de banda els prejudicis sobre els madrilenys que es miren la guixa, perquè els tirs no van per aquí. Les tesis d'aquest professor semblen les pròpies d'un nacionalista perifèric (català, basc o gallec), però provenen de la neutralitat del centre peninsular i, això, encara els dóna més credibilitat.

El text s'enfoca des del vincle nacionalisme-llengua pròpia, és hàbil desmuntant el mite dels no-nacionalistes i evidenciant que precisament els nacionalistes espanyols o centralistes (o no-nacionalistes com solen autodenominar-se) són els més perillosos en creure's amb superioritat a la resta. Si ja ho dic jo, jo som nacionalista, els espanyolistes són xovinistes!

Enlloc de continuar jo, millor que el llegiu a ell i per això us n'adjunt alguns tastets i un enllaç al document:

DEFINICIÓN DE NACIONALISMO LINGÜÍSTICO ESPAÑOL. Ideología según la cual el español es una lengua superior a los demás idiomas con los que convive o ha convivido. En esa superioridad radica la razón de su imparable expansión tanto dentro de la Península ibérica como allende los 7 mares. Según esta ideología, el castellano fue visto desde el principio, por razón de esa superioridad, como una lengua especialmente ventajosa para la comunicación y el entendimiento mutuo así como para todo tipo de actividades jurídicas, políticas y económicas. Todo ello supuso su adopción libre y muchas veces entusiasta como lengua común en España por parte de las comunidades que reconocen como propia una lengua diferente del español. En este momento, según esta ideología, ese carácter superior la convierte en una de las lenguas que más crece internacionalmente en la actualidad y quizás la única que pueda hacer sombra a la otra lengua internacional de gran pujanza: el inglés.

En la ideología nacionalista española, basada en las relaciones de poder político, económico o cultural, estas otras lenguas de España [les que no són la castellana] siempre están y estarán en un plano subordinado, anejo, circunstancial, y étnico o puramente folclórico. Pedir otra cosa a esa ideología es pedirle peras al olmo.

LENGUA/NACIONALISMO EN EL CONTEXTO ESPAÑOL.

Estimats controladors

2010-12-04T12:39:00.007+01:00

Estimats controladors,

Colla d'egoistes que deixau a milers de ciutadans sense les seves tan ansiades vacances, a gent que treballa més hores que vosaltres per, essent optimistes, el 10% del vostre sou. Amb el negoci que teniu muntat, només poden entrar al vostre club la jet set, amics i família.

Déu o qui sigui que hi ha, si és que hi és, sap que no som amiga de les mesures del govern "socialista", d'aquest desmantellament a marxes forçades de l'estat del benestar. Però per molt que ho intenti, som incapaç d'entendre les vostres motivacions.

Un 20% d'aturats, risc de córrer la mateixa sort d'Irlanda i Grècia, un sou mitjà de 21.500 euros i una tropa de gent que cobra 200.000 € anuals decideix que no n'hi ha prou i foten a milers de persones i empresaris que esperaven amb ànsia aquest pont.

Tots els treballadors tenim dret a vaga en defensa dels nostres interessos (encara que no sé massa bé què demanau: menys hores? mantenir el sou? evitar la privatització?), però amb el límit de mantenir els serveis essencials de la comunitat i això s'aconsegueix amb uns serveis mínims que fixa l'autoritat governativa. Això no és una vaga, sinó una tocada de nassos al ciutadà, una vaga encoberta que enfonsarà encara més l'estat.

Que la vostra labor és necessària i importantíssima ningú ho dubta, sinó fos així no s'hauria hagut de declarar el primer estat d'alarma de la democràcia espanyola. Ara bé, no us podeu aprofitar d'aquesta posició de poder per coaccionar a l'Estat, perjudicant a tantes persones. Ningú pot pretendre que sigueu mil-euristes, perquè les vides de molta gent depenen de la vostra feina. Tot i així, un sou que triplica el del president del govern, a mi me sembla excessiu per tots els costats.

Les coses no es poden fer així: acomiadament disciplinari, ja!

5 de desembre de 2010. La meva opinió ja no és tan dràstica i estic més aviat confosa. Les dues versions són massa contradictòries: hi ha una estratègia del govern per quedar com els bons de la pel·lícula? Els controladors se serveixen d'arguments victimistes o realment les seves condicions de treball són tan dramàtiques? La declaració de l'estat d'alarma pot assentar un precedent perillós pels drets dels treballadors? Me sap greu, no puc opinar, només dubtar.

Les eleccions catalanes: un fracàs per a l'esquerra nacionalista?

2010-11-28T23:02:00.001+01:00

Amb el 95% escrutat es consolida la victòria contundent de CIU, amb 62 escons, i el fracàs absolut de dos dels socis del tripartit: PSC i Esquerra. Els tercers en discòrdia, ICV, han baixat dos escons i són els menys malparats de l'antic govern. El PP guanya quatre escons i Ciutadans es mantenen com la força amb menys representació parlamentària.

La novetat seria l'entrada a l'arc parlamentari d'una setena força: Solidaritat Catalana, amb 4 escons. L'escissió d'ERC Reagrupament.cat, encapçalada per Carretero, no ha pogut fer front al mediàtic partit d'en Laporta, amb els quals es disputaven un sector electoral alhora susceptible de votar ERC i, fins i tot, CIU.

Un apunt positiu de la nit, en contraposició del que semblava amb els resultats dels primers escrutinis, és que el partit racista Plataforma per Catalunya no ha obtingut representació.

Esper que els polítics nacionalistes de les Illes, després de veure el fracàs per a l'esquerra independentista provocat per la proliferació de petits partits, vegin que la única solució possible és anar tots a la una.

La Sibil·la: Patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO

2010-11-17T16:25:00.001+01:00

Fins i tot per als no creients, la Sibil·la és quelcom que els mallorquins sentim ben arrelat. M'enrecord quan era petita i me duien a matines de Nadal a la Seu. M'adormia damunt ma mare que només me despertava perquè sentís el cant de la Sibil·la. Aquella enèrgica introducció d'orgue i el cant en si me quedaven dins el cap un parell de dies.

Aquest cant religiós, que ahir va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, és d'origen medieval i únicament es conserva a Mallorca, a l'Alguer i a Xeraco i Ontinyent (al País Valencià). Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes i en algunes s'ha anat recuperant al llarg del darrers cinquanta anys.

Si en voleu més informació, us adjunt l'enllaç a la Viquipèdia, que és bastant complet.

Una ració de psicologia bananera

2010-11-15T16:43:00.001+01:00

Quan s'està acostumat a ser indiferent a la gent i, en alguns casos, caure'ls bé, resulta d'allò més incòmode i desconcertant descobrir que caus malament a algú. Aquest algú sempre té un motiu, bo o dolent, i sovint desconegut pels que tenim el sisè sentit atrofiat. La meva manera de ser té el defecte que minimitza a qui m'aprecia i maximitza a qui em menysprea. Supòs que amb els anys, seré capaç d'assumir que no se pot agradar a tothom i de valorar les coses realment importants.

Però avui, permeteu-me que continuï desvariejant sobre això de caure bé i malament. Imaginau-vos com n'arriba a ser de surrealista la cosa, quan aquest algú s'escuda en el ciberespai i desconeixem qui és. Només sabem que visita el blog i clica avorrit a tots els articles de la primera pàgina. Aquest modus operandi fa sospitar que se tracti d'una persona, perquè els robots no solen ser tan selectius a l'hora de clicar. És per això que he tret les valoracions dels articles, per veure si aquesta persona s'anima a deixar de visitar el blog o dir alguna cosa.

Disculpau les molèsties i els desvariejaments.

El famós Lipdub per la independència

2010-11-05T17:33:00.002+01:00

Feia dies que tothom en parlava, però encara no havia vist el famós lipdub que ja compta amb més de mig milió de visualitzacions arreu del món. El vídeo està ple d'elements de la cultura catalana, la banda sonora és d'un grup valencià (la flama, d'Obrint Pas) i als illencs, per variar, ens han oblidat. Un altre punt flac és que precisament el playback (l'essència del lipdub) és el que més falla, ja que moltes vegades es veu com els llavis no coincideixen gens amb la lletra de la cançó.

Tot i això, no penseu que no m'ha agradat, el que passa és que sempre he de trobar emperons per tot. Per si encara no l'heu vist, aquí us el pos:

El balear és un idioma segons la Conselleria d'Eduació i Cultura?

2010-10-18T21:15:00.000+02:00

Mirava informació sobre That's English i mirau amb quina sorpresa m'he trobat:

Si voleu ho podeu comprovar vosaltres mateixos al següent enllaç:
http://gestion.thatsenglish.com/index.php?id=50&no_cache=1&L=6

El més graciós de tot és que els formularis de català, valencià i balear són quasi idèntics amb una única diferència detectada: on català i balear diuen vermell, el valencià diu roig. Puc entendre que incloguin valencià perquè així apareix en totes les pàgines de l'estat, però balear? si ni tan sols és un idioma reconegut pels qui el parlam (jo en tot cas xerr mallorquí) i el nostre estatut d'autonomia fa referència expressa al català.

Desconec qui n'és el responsable, però l'estampa del logotip de la Conselleria en aquest context és lamentable.

Motius per no viatjar amb Ryanair

2010-10-13T22:58:00.002+02:00

En aquesta darrera ocasió vaig viatjar amb la low cost, famosa pels seus baixos preus (de reclam més que no reals) i per les propostes de cobrar extres per anar al bany o per pesar més del compte. No era la primera vegada que hi anava. Fa més d'un any vaig anar a Girona però entre el retard, l'hora de bus i el preu d'aquest vaig pensar que no em sortia a compte.

Des de fa uns mesos, Ryanair vola directament a Barcelona així que vaig decidir comprar bitllets pel pont del Pilar. Em varen sortir relativament bé de preu per les dates de què es tractava, però després de l'experiència del viatge me planteig si realment val la pena.

Almenys per als trajectes amb molta oferta de vols, com és el Barcelona-Palma, desaconsell aquesta companyia i aquí expòs uns quants motius:

Per començar el preu reclam és una enganyifa. Poques són les vegades que no et carreguen taxes i si no tens una targeta Mastercard Prepaid has de desemborsar 11 euros per un viatge d'anada i tornada. La Mastercard de prepagament es pot aconseguir a la Caixa, però si no n'ets client és bastant incòmode haver-la de carregar (has d'anar a una oficina en horari laboral), pagues com a mínim un euro per transacció i les càrregues s'han de fer de cinc en cinc euros. Resumint, que tampoc és tanta ganga!
Sovint els vols amb preus més baixos són a hores intempestives. Per exemple, hi ha un Barcelona-Palma a les 6 del matí que sempre sol sortir molt bé de preu, però per arribar a l'aeroport en aquestes hores segurament sigui necessari un taxi.
Si tens la mala sort de ser dona i dur una bossa separada de la maleta, t'exposes a què et tractin com una delinqüent. En el meu cas, el dia que partia jo havia ficat la bossa dins la maleta i vaig veure molta gent que les duia penjades. El dia de tornada, duia una minibossa on just hi cabia la cartera i el mòbil i una hostessa, perdonant-me la vida, em va dir: señorra, bolso en maleta. Això sí, la de davant amb dues jaquetes en mà.
L'equipatge de mà té unes mides lleugerament diferents de les permeses en altres companyies (més estretes). Si sospiten de la mida de la teva maleta te la fan ficar dins una capsa i si no hi cap has de facturar: 35 euros!
El pes de l'equipatge facturat no pot excedir els 15 quilos per maleta (molt menys que en la resta de companyies que permeten entre 20 i 30). Cada quilogram d'excés es penalitza amb 10 euros.
Si resulta que ets una mica alt, les cames t'hi caben ben justes. Si jo amb una estatura d'1,74 ja topava amb la cadira de davant, no vull ni imaginar què els deu passar als que superen l'1,80.
Tota l'estona del vol t'intenten vendre, ja sigui loteria, menjar, objectes de regal i, fins i tot, tabac.
No t'assignen seient i això vol dir que quan veus arribar el vol anterior t'has de preparar per fer cua si és que vols poder triar on seus i, sobretot, deixar l'equipatge de mà a prop d'on estàs.
És obligatori, tret que vulguis desemborsar 30 euros, facturar on-line. No és que em suposi cap molèstia, però tenint en compte aquest requisit potser haurien de fer el seu web més visual i entenible.

Resumint, l'únic pro que hi trob són els preus llaminers (i no sempre), però ja se sap que la pela, és la pela.

Ara més que mai: la unió fa la força!

2010-10-08T16:20:00.007+02:00

No podem deixar que els del PP guanyin. Els que ens encimentaven les illes ara tenen intencions encara pitjors: volen aniquilar la nostra essència. I tot això amb falsos pretextos de protegir la variant dialectal pròpia, quan ja sabem a servei de què estan i, més ara, amb en Delgado que mou els fils.

Bauzà eliminarà la llei de normalització lingüística si guanya les eleccions

Aquesta reclamació de respecte per la identitat dialectal, referint-se a tassons i gots, a barrets i capells, no pareix que sigui treta d’un polític candidat a la presidència d’aquesta terra. Qui en els seus cabals pot dir que des de Catalunya se’ns ha imposat res? NO TENEN COMPETÈNCIES PER FER-HO! En tot cas hem estat els balears i pitiüsos els que a través dels nostres representants democràtics hem decidit emmirallar-nos en la política lingüística catalana, sense que això impliqui, en cap cas, renunciar al lèxic propi, sinó al contrari. Precisament si el que volgués és protegir les variants autòctones, aquesta gent el que hauria de fer és proposar un redireccionament de la política lingüística i no la seva supressió. D’aquesta manera deixa ben clar que el que vol és l’hegemonia del castellà i el manteniment de la llengua pròpia en l’àmbit familiar, fins que s’extingeixi. Alarmista? No, realista, perquè és ben evident que sense el suport governamental el català (o digueu-li com vulgueu) iniciarà un retrocés alarmant.

Per l’amor de Déu (diu l’agnòstica), si no atura de dir barrabassades! I el pitjor de tot, és que les pot dir tranquil·lament perquè té un gruix de vots assegurat entre mallorquins que toleren coses pitjors (que robin, que estafin i, fins i tot, que facin votar els morts). A part, aquest discurs sense cap tipus de lògica i coherència, ben carregat de demagògia, troba adeptes entre els mallorquins anticatalanistes que són una herència de l’odi que s’inculcà en l’època franquista.

La manca de temps no em deixa estendre més i els pròxims dies seré a fora, però calia, necessitava, fer esment a aquesta notícia i insistir, més que mai, en la urgència d’una esquerra nacionalista unida per a les pròximes eleccions.

Estrangers a ca nostra

2010-10-05T11:54:00.003+02:00

Ja ho diu la dita popular: hostes vengueren que de casa ens tragueren.

He quedat estupefacta al llegir aquesta notícia al Diari de Balears. No calen comentaris, ja basta amb les sis pàgines que hi ha al diari d'una discussió estèril que mai aconsegueix arribar a bon port. Simplement aquí us deix la notícia:

Volen engegar la directora d'un centre per haver comanat els llibres en català

Només permeteu-me una reflexió final: això és el que ens espera si guanya el PP al maig de 2011? La persecució nacional i lingüística dels indígenes? Ja tremol ...

La seva veu quedarà ...

2010-09-19T12:42:00.001+02:00

Avui ens ha deixat en Labordeta, però la veu del polifacètic polític, cantautor, escriptor i presentador de televisió quedarà per sempre entre nosaltres. I als que no els agradi: ¡¡a la mierda!!

No ens mateu la il·lusió. Uniu-vos!

2010-09-13T16:22:00.002+02:00

Ahir a Arenys de Munt se celebrava l’aplec per la independència, commemorant el primer aniversari de la pionera consulta sobiranista que es feu al municipi maresmenc. Amb el meu company decidírem anar-hi, en part perquè coincidim en la causa, en part per mala consciència de no haver anat a la manifestació de l’onze de setembre i en part perquè ell és d’un poble del Maresme i ens quedava a prop.

La primera impressió no podia ser millor. Semblava que m’haguessin estat esperant: va ser arribar a l’aplec i sentir la Balanguera. Però la cosa es va anar degenerant. La riera d’Arenys de Munt (la Sinera d’Espriu) era plena d’estands de tots els partits polítics que d’alguna manera demanen la independència: Convergència Democràtica de Catalunya (amb al·lusions a la Casa Gran del Catalanisme), Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, les CUP (Candidatures d’Unitat Popular), Reagrupament i Solidaritat Catalana. Precisament entre aquests dos darrers, vaig presentar escenes de rivalitat que em treuen tota l’esperança de veure mai un nou estat.

Els estands de Reagrupament i Solidaritat Catalana estaven situats ben a prop. Els assessors de màrqueting de Reagrupament varen tenir un gran encert en condicionar una furgoneta (com les que van a les fires a vendre hamburgueses) on s’inflaven globus que duien tots els infants i gorres de paper que protegien els seus caparronets un dia tan assolellat com el d’ahir. Els de Solidaritat Catalana tenien un estand més modest i simplement repartien fulletons. A nosaltres ens n'oferiren, els donàrem les gràcies i el llegirem amb una barreja de curiositat i escepticisme. A un altre home que passava per allà n’hi donaren un altre que rient i d’aparent bon rotllo va dir: et diré un secret, jo és que sóc de Reagrupament. I els escassos deu segons que passàvem allà davant ens deixaren veure una altra escena de rivalitat amb una mica més de puteria: Nosaltres tenim l’original, vosaltres teniu la còpia, increpava una senyora de Reagrupament al que repartia fulletons per Solidaritat. Aquest li va respondre: els dos volem el mateix... i entre la distància i el xivarri vaig deixar d’escoltar aquelles converses tan absurdes. L’enemic d’un i altre no hauria de ser, en cap cas, el seu possible company de coalició.

Vaig pensar en uns adhesius que havia vist el dia onze per Barcelona, on es demanava la unió entre aquestes dues forces: No ens mateu la il·lusió. Laporta i Carretero uniu-vos!

Tants partits polítics pretenent ocupar el mateix espai electoral evidencien que encara són lluny d’aconseguir res. I encara més, la rivalitat entre ells els allunya de convertir-se en camarades. Des de quan l’enemic és qui et treu vots enlloc de ser qui fa polítiques antagòniques a les que tu voldries pel teu país? Tots es creuen el bon i veritable camí cap a la independència, mentre que la solució hauria de passar per fer un gran i únic camí.

I com pot ser que tot això m’interessi tant si en aquelles eleccions no hi tenc dret de vot? Supòs que perquè ho extrapol al que passarà aquí, a les Illes Balears, d’aquí uns mesos. Vaticin una esquerra nacionalista desunida, posant en un dilema al votant i acostant-lo al desencís. I aquí el resultat de la desunió pot ser molt més dramàtic que a Catalunya: pot significar que guanyi el PP ranci de Bauzá.

Pròxima com som al PSM, entenc el cansament i desgastament que comporta haver-se d’enfrontar al continu xantatge d’ERC-Illes i ser induïts a pactar en diverses coalicions, sabent que mai tendran a tothom content. Però com a ciutadana illenca i encara una mica utòpica, crec que si tots cedim una mica podem fer una força comuna. De poc servirà que jo ho demani en aquest bloc, però no s’ha de subestimar el poder de la paraula ni tampoc el de les noves tecnologies. PSM, Esquerra-Illes i Entesa: NO ENS MATEU LA IL·LUSIÓ. UNIU-VOS!

El protagonisme dels secundaris

2010-09-07T17:02:00.003+02:00

Madò Joana veu el pas del temps asseguda a la seva butaca. Fa un temps podria haver estat com aquelles infermeres que en lloc de cuidar-la xerren i riuen. Els anys li han encarcarat les extremitats, però el sentit de l’oïda encara el té ben fresc.

Escolta com aquelles al·lotes que no tenen més de trenta anys xerren dels seus amors i desamors, entreteniments i festes mentre maten la son amb bones dosis de cafeïna. Fa uns anys les hauria jutjat, però ara les admira. Tant de bo ella hagués pogut viure la meitat del que viuen, tant de bo no s’hagués resignat a casar-se amb 19 anys i a complaure marit i fills durant 50 anys de la seva vida.

El que no sap madò Joana és que darrera tanta festa hi ha ànsies de trobar estabilitat, ganes de conèixer algú que les acompanyi en els moments bons i en els dolents. Rere una carcassa de frivolitat i cinisme, lamenten no poder saber què és estimar i ser estimat per algú tota la vida.

En Miquel s’asseu darrera el taulell de la benzinera que li paga un sou per viure sense luxes ni penúries. Se li acosta un senyor vestit amb americana i corbata per pagar-li els 60 euros que val omplir el dipòsit del seu Audi A6 de color gris perla. Abans de treure l’American Express de la cartera de pell de disseny, se sent sonar la seva blackberry i comença a donar instruccions al seu interlocutor: que vengui Criteria i que compri Telefónica.

Se l’imagina amb un gran xalet en alguna barriada dels afores de Palma i una casa de vacances a primera línia de la Colònia de Sant Jordi. De ben segur que té una dona que llueix vestits de les tendes que la seva mira quan van a comprar al Zara. En Miquel pensa que potser s’hauria d’haver esforçat a més a l’escola o que hauria d’haver invertit amb els doblers que li deixà d’herència son pare. A ell també li hauria agradat que la resta el veiessin com un triomfador i no com a un simple dependent.

En Miquel ignora que l’executiu que sembla menjar-se el món ha perdut la meitat dels diners jugant a la borsa i n’ha malbaratat l’altra meitat amb vicis i capricis. El senyor encorbatat, que nom Xisco i se fa dir señor Francisco, pensa que hauria estat més feliç si no s’hagués preocupat tant per acumular riqueses i hagués viscut del colmado que tenien els seus pares en lloc de vendre’l.

I tot això no pretén ser cap sentència moral, cap veritat. Simplement és una divagació per les entranyes del pensament humà que més conec (el meu), una posada de manifest del temor de no ser mai feliç si menyspreo el que tenc i anhel el que em falta.

Alto al foc

2010-09-05T14:21:00.005+02:00

ETA anuncia un alto en foc que estaria ja en vigor des de fa mesos

L'organització armada reacciona d'aquesta manera a les demandes d'alto al foc fetes ahir des de l'esquerra abertzale. ETA declara un alto al foc, segons que fa públic avui la cadena britànica BBC. L'organització explica en un comunicat que fa mesos que va decidir no fer cap atemptat i reclama articular una sol·lució al conflicte polític basc.

Segons el comunicat ETA va decidir fa mesos no fer 'accions armades ofensives' El curiós matís és per a justificar l'enfrontament amb un grup de gendarmes a França, que el seu moment ja va ser qualificat per ETA com 'acció defensiva'.

ETA ha acabat amb la vida de 12 persones des que va tornar a emprendre la lluita armada el 30 de desembre del 2006, amb l'atemptat a la T-4 de l'aeroport de Barajas. Aleshores, l'organització terrorista va trencar un procés de pau després d'haver declarat un altre alto el foc. Dels 12 difunts, 2 van morir a l'atac a l'aeroport madrileny i 2 guàrdies civils van fer-ho el 2007. L'any 2008 va saldar-se amb quatre víctimes mortals, la mateixa xifra que el 2009. Entre els difunts de l'any passat, hi ha els dos guàrdies civils que van morir a Mallorca, en l'últim cotxe bomba col·locat per la banda que hagi causat morts. Enguany l'única víctima d'ETA ha estat un gendarme francès.

Font: Vilaweb

Altra vegada setembre

2010-09-02T18:30:00.002+02:00

Quan era nina, l’arribada del setembre volia dir que m’havia d’apressar a acabar els llibres de Vacaciones Santillana que començava amb tantes ganes i acabava morta d’oi. També significava ajudar a mon pare amb la papereria, triant els estoigs, motxilles i quaderns que més m’agradaven als majoristes.

Si algun dia decidís ser professora, dia primer de setembre seria el dia del trauma post-vacacional per excel·lència. Bastava veure i sentir els comentaris dels meus amics/gues mestres i professors/es. No entraré a discutir si les vacances d’aquest col·lectiu són excessives, al cap i a la fi jo vaig triar no tenir accés a aquesta “bona vida” per manca de vocació i per poques ganes de suportar aules amb més hormones que ganes d’aprendre. Però almenys, per pietat, que no es queixin per començar perquè la resta de mortals tenim menys de la meitat de les seves vacances!

Essent qui som, el primer dia de setembre em recorda que aviat se m’acabaran les vacances vespertines i hauré de tornar atacar exercicis de dret. També em fa pensar que no he fet res del que m’havia proposat fer aprofitant les tardes lliures. I irremeiablement també divag en aquell tema que m’ofusca i que reiteradament apareix en les meves malgarbades línies: el pas del temps.

I quina binissalemera seria si no digués res sobre sa Vermada? Per als que no ho coneixeu, les festes des Vermar o sa Vermada se celebren el darrer cap de setmana de setembre, encara que les ànsies de celebració del poble han avançat el seu inici un parell de setmanes. Aquesta serà la quaranta-sisena edició de les festes en honor a la verema i, si en teniu l’oportunitat, us recoman una passejada pels carrers engalanats el divendres 24, la desfilada de carrosses del dissabte 25 i el tast de vins que hi sol haver tot el cap de setmana.

Per acabar, als que us agrada l’estiu, gaudiu de les darreres setmanes de calor. I als que, com jo, sou criatures estranyes per preferiu la fresca o, fins i tot, el fred no patiu que l’infern ja s’acaba.

A comprar vots

2010-08-23T16:45:00.003+02:00

Entre la calor i la crisi, UM torna obrir-se lloc a les portades dels diaris de les Illes. I per no trencar la tradició ho fan amb un nou escàndol entre mans. Diuen que al 2007 UM comprà vots entre els immigrants sudamericans. Sorpresa d’aquest nou escàndol en què estan implicats els ex-companys de pacte? Gens! Al cap i a la fi, en aquelles eleccions els apoderats d’UM cobraven, acompanyaven a persones majors a votar, ... Fins i tot hi ha el rumor que convidaren a copes a canvi de vots a alguns toxicòmans i un d’ells acudí al col·legi dient: “On he d’anar per votar UM?” Mentiria, o amagaria informació, si digués que els únics que acompanyaven majors i discapacitats psíquics a votar eren ells.

Un altre rumor m’arribà des de sa Pobla, on es veu que els del PP anaven a cercar immigrants magrebins empadronats per acompanyar-los a les urnes. Foment dels principis democràtics o manipulació d’aquests? Almenys aquesta vegada els que votaven estaven vius, eh, senyor Font? Que cadascú opini, perquè tanmateix fins que no hi hagi sentència ferma d’un Jutge no hi haurà res provat.

Sense cap tipus de mala consciència i fent gala de l’absurd que els caracteritza, el PP demana a Antich que dimiteixi per haver pactat amb UM. No és que sigui massa amiga de l’algaidí, però aquest pic tenia tota la raó del món: “era el PP qui tenia un pacte amb UM quan tengueren lloc els fets que s’analitzen”.

Ara els pobres d’UM estan ficats en un nou cas per haver fet una cosa tan nostrada com comprar vots. A tots ens agrada comprar, és part de la nostra idiosincràsia! Ja és perquè no emigràrem molt cap als EUA, que sinó les pel·lícules de mafiosos tendrien com a protagonistes els mallorquins enlloc dels sicilians. Si els pares de la democràcia fessin una visita per aquestes terres, veurien el toc tan peculiar que hem donat al seu invent. Més que avançar, ha involucionat.

Tot és fosc - Gossos

2010-08-17T20:03:00.001+02:00

Avui tornarem als primers temps d’institut, quan quatre grenyuts acústics se varen convertir en el meu grup de capçalera. Aquest és un tema del seu primer disc que aquests dies m’ha tornat al cap en lletra i melodia: Tot és fosc.

Cap a Carcassona

2010-08-04T17:20:00.008+02:00

Aquest divendres emprenc una nova aventura turística cap als país dels càtars. Precisament així es fa dir el departament occità de l’Aude: Pays Cathare. I és quan vols endinsar-te i conèixer bé un territori quan descobreixes que realment no en saps pràcticament res. Els càtars apareixien a les classes d’història o català com a rerafons per explicar el canvi d’estratègia expansiva de la Corona Catalanoaragonesa. Aquí els mestres i professors ens feien pensar on i què seríem si la història hagués estat diferent, si els albigesos haguessin vençut els croats. Pot semblar un exercici d’abstracció absurd, però record que ens aconseguia cridar l’atenció. Algú va dir: potser encara seríem moros i jo li vaig respondre que "els moros potser encara serien a Mallorca, però a nosaltres en seria igual perquè viuríem on ara és França (i segurament seríem francesos)".

La mateixa habilitat que tenc per perdre’m per les bardisses (un bon exemple el trobam en el paràgraf anterior), també la tenc per navegar, investigar i trobar respostes als meus dubtes. Com podíem viure abans sense el Google i la Viquipèdia?

El catarisme no va néixer ni va ser exclusiu del Llenguadoc, però sí que va ser allà i a Llombardia on va arrelar més profundament. Les causes són diverses: els conflictes que hi havia entre clergues i senyors, la disgregació del poder eclesiàstic i laic que des de Tolosa era difícil de controlar, l’austeritat amb què vivien els càtars enfront a l’opulència dels catòlics, ... D’aquesta manera, durant el segle XII catòlics i càtars coexistien a la regió. L’església catòlica per fer front a l’heretgia va recórrer a tot tipus de mitjans: primer pacífics (predicant) i després bèl·lics (amb la primera croada contra cristians).

A principis del segle XIII, el sector centre-est d’Occitània va ser escenaris de durs i crus enfrontaments a Besiers, Carcassona, Bram, Minerva, Termes, Cabaret i Lavaur. El cronista Cessari d'Heisterbach explica que a l’entrar a Besiers el legat Papal ordenà matar a tothom (fossin càtars o no): Mateu-los tots, i Déu, després, ja sabrà conèixer els seus.

La massacre de Besiers i l'espoliació dels Trencavelh per Simó de Montfort van crear entre els poders occitans un sentiment de rebuig a la croada. El conflicte deixava de ser exclusivament religiós per ser polític. En aquest moment, Tolosa, al capdavant d’Occitània, demanà ajuda al rei d'Aragó, Pere el Catòlic, vassall de la Santa Seu que havia participat en victòries importants contra musulmans i que havia pres mesures contra els heretges dels seus dominis.

Després de negociacions fallides, el papa Innocenci III donà el seu suport a Simó de Montfort i s’encetà la batalla de Muret (1213), on les forces occitanocatalanes foren vençudes. Les batalles i revoltes no acabaren aquí, però aquest va ser un marcat punt d’inflexió que conduí final dels càtars i a la incorporació d’Occitània al regne francès.

Aquí us pas dos enllaços per si, com a mi, us interessa aprofundir en la matèria:

- Article del catarisme de la Viquipèdia

- Càtars i catarisme

Tractament desigual

2010-07-29T17:24:00.005+02:00

Avui vull prestar atenció als habitants de l’altre arxipèlag de l’estat: als canaris. Per una part, els canaris no tenen IVA i per tant no han patit la polèmica apujada de l’impost que grava directament els productes i serveis. Apujada a la que, recordem, s’aprovà amb el beneplàcit dels nacionalistes canaris. Per altra banda, a Canàries les “corrides” de toros estan prohibides des de 1991, quan el parlament d’aquesta comunitat aprovà la Llei canària de protecció d’animals.

Amb motiu de la incipient prohibició dels espectacles taurins a Catalunya, sembla que des de la caverna espanyolista no es puguin aturar d’enviar insults i improperis cap als catalans i cap als ciutadans del món (incloent el Dalai Lama) que han donat suport a la iniciativa. És curiós com la mateixa prohibició ha provocat reaccions tan diverses: indiferència per als canaris i aversió per als catalans. Prova d’això n’és que la prohibició dels toros a Canàries és un fet que va passar desapercebut per a la majoria dels ciutadans de l’estat, mentre que la iniciativa popular catalana ha estat d’allò més criticada pels sectors espanyolistes conservadors. Ser catalans és prou motiu, o no?

Crec que el debat entorn a si la tauromàquia ha de subsistir o no en ple segle XXI no s’hauria d’enfocar des de la controvèrsia nacional, sinó des del respecte als animals, a la seva vida i a la seva dignitat. I això evidencia que nacionalistes ho som tots, perquè voler preservar un espectacle de tortura animal és una mostra de patriotisme molt més evident i rància que no la de pretendre conservar una llengua amb història mil·lenària.

Oda a Espanya

2010-07-19T21:42:00.000+02:00

No us penseu que m'he trastocat i llegiu els versos de Joan Maragall. Fa uns dies vaig llegir aquest poema al bloc Mediterrània, i amb el seu permís, el peng avui aquí.

ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana:
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T'han parlat massa dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d’ara i pels que vindran:
vessada, és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a morts els fills,
te satisfeies d’honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
els fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a l’atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal;
que el plo’ et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Autor: Joan Maragall

Un bon pare ha de voler a tots els fills per igual, no pot tenir-ne de predilectes i menystenir als altres. Si no és així, els menystinguts es rebel·laran contra l'autoritat o deixaran de ser qui són per assimilar-se als preferits. Si Espanya no canvia d'actitud, i no sembla que sigui la seva intenció, el futur es dicotomitza: o la independència o la desaparició dels pobles no-castellans. És qüestió de temps.

Una de pops

2010-07-09T20:08:00.000+02:00

És curiós com, per una banda, la societat europea se secularitza apressadament i, per altra, divinitza un mol·lusc de la classe dels cefalòpodes: un simple pop. Segur que algú em corregiria i em diria que no n’és de simple, el pop en qüestió. Es tracta del Pop Paul, que s’ha fet famós per ser el millor endeví de resultats del Mundial de Futbol.

Això m’ha fet pensar que les persones necessitam creure en alguna cosa més del que veim, necessitam tenir fe. Ja diuen que la fe mou muntanyes i potser és cert. No en el marc de la realitat, però sí en el de la suggestió i de la percepció. Si aquestes elucubracions fossin certes, l’ateisme seria una utopia personal a l’abast de molts pocs. Jo, per això, des de la majoria d’edat intel·lectual (o des que crec que la vaig començar a assolir) m’he definit com a agnòstica i escèptica.

Ara veurem si els darrers pronòstics del pop Paul són encertats o si s'equivoca com a la final de l'Eurocopa de fa dos anys. De xamba en podem tenir tots, fins i tot, els pops.

Somniem

2010-07-08T21:32:00.003+02:00

El director Lluís Danés han elaborat l'espot "Somniem" inspirat en la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la població catalana. Hi apareixen un gran nombre de cares conegudes de tots els àmbits: esportistes, músics, periodistes, actors, metges, pallassos, polítics, ...

Genial i ple de forces per continuar somiant. Que una sentència no enterri la voluntat d'un poble!

L'al·lota que cremava estanqueres amb un misto i un bidó de benzina

2010-07-06T15:56:00.005+02:00

Pel que es veu, en els darrers temps el futbol és el que provoca les onades d'espanyolisme: fa dos anys amb l'europeu i enguany amb el mundial.

No sé si deu ser per distorsions perceptives o si realment és així, però crec que mai havia vist tantes banderes espanyoles. Que n'és de dolorós per un cor quatribarrat veure rojigualdas penjades als balcons i, fins i tot, als cotxes! Per descomptat, tothom té dret a identificar-se amb la bandera que vulgui i a animar l'equip que prefereixi. Però això no treu que per a mi cada bandera espanyola penjada sigui com un petit electroxoc, una dosi de realisme que m’allunya de les utopies independentistes.

Per sort per als no-futbolers i no-espanyols, això del mundial ja acaba el proper cap de setmana, encara que si la Roja tengués la mala sort de guanyar en tendríem per una temporadeta. Ja me basta amb l’ona de calor que arriba, com per haver-ne de patir una altra d’eufòria futbolística i espanyolista.

En fi, a veure si en ZP, que darrerament es mostra tan calçasses envers Alemanya, dóna instruccions a la Roja per a què es deixi guanyar.

En s'estiu!

2010-07-03T14:19:00.001+02:00

Quan la calor fon les idees, sempre queden les cançons d'altres per expressar-les. Aquesta me retorna als anys d'institut, quan era fan d'Antònia Font sense entendre (ni tenir-ne la intenció) les lletres del grup. La veritat és que des de la majoria d'edat va deixar de ser un dels meus grups predilectes: massa extraterrestres. Això no obstant, he d'admetre que hi ha unes quantes cançons que me transmeten bon rotllo i d'aquestes, la que avui us pos, serveix per donar la benvinguda a l'estiu.

Miscel·lània politicopersonal

2010-06-29T20:50:00.000+02:00

Encara que m'hagués tocat viure amb tots els luxes i comoditats, segur que m’afanyaria en complicar-me la vida. És innat i intrínsec a la meva manera de ser. Quina necessitat hi havia d’apuntar-me al català D sabent que l’examen venia després de les proves de dret? No podia imaginar-me que estaria feta pols? Ara m’he d’enfrontar al greu dilema de presentar-m’hi sense estudiar o de no anar-hi havent pagat.

La veritat és que això de la lingüística sempre m’ha cridat l’atenció i som excessivament primmirada a l’hora d’escriure. Però no és menys cert que no accept suspendre, tret que es tracti d’exàmens de matemàtiques o proves d’educació física (això millor deixar-ho aquí). I com que ja em vaig quedar una vegada a les portes del D per tres dècimes, una segona derrota en aquesta mateixa guerra podria deixar-me tan ferida com la sentència del Tribunal Constitucional a l’Estatut.

I aquesta absurda comparació ens duu a un altre tema ben diferent i de molta més importància. El TC (digueu-li Tribunal Constitucional, digueu-li TorraCollons) ha retallat l’Estatut de Catalunya. Després de quatre anys intentant trobar una sentència, després d’innumerables estira-i-arronses dels magistrats, finalment han vomitat una que retalla el text. I tant de bo tot fos això, perquè allò retallat, allò realment lesionat, és la voluntat del poble català representada pel 90% dels diputats elegits democràticament. És com si la Constitució fos un joc de taula mal fet i uns jugadors (els recelosos propietaris) anessin creant noves regles sobre la marxa, tot per a impedir que els seus contrincants puguin guanyar una partida.

I el pitjor de tot és que les regles d’aquest joc no les hem votat la majoria dels que ara som aquí. 31 anys i mig fa des que la Carta Magna veié la llum. Si es tractés d’una persona podríem referir-nos a ella com a jove, però mereix la mateixa consideració una Constitució? Cal recordar que un gruix importantíssim de la societat espanyola actual no va votar la Constitució. Les persones nascudes més endavant de 1960 i els nouvinguts des d’altres països no hem tengut mai la oportunitat de pronunciar-nos sobre la Constitució Espanyola (en endavant CE). Això sumat a la rigidesa de la norma, que va ser dissenyada per tal que la seva revisió fós extremadament complicada (essent necessària una majoria molt qualificada per començar a valorar la possibilitat de fer una reforma constitucional), fa que haguem de parlar de d’una Constitució petrificada que comportarà que acabi prevalent la voluntat dels morts sobre la dels vius.

Seria preferible que ens féssim nostra la doctrina de Jefferson, segons la qual cada generació té dret a votar la seva pròpia constitució. Aquesta rigidesa de la CE dificulta les desitjables revisions que la vida política i les mateixes mancances del sistema constitucional exigeixen sovint.

A banda de la qüestió generacional, no es pot obviar la nacional. No puc pretendre'm tan ingènua i pensar que la societat actual votaria una constitució diferent, especialment quant a temes espinosos com són la diversitat nacional, l'estatus de les llengües cooficials i l'existència d'una institució tan arcaica com és la monarquia.

Difícilment, i independentment de la generació, els extremenys, andalusos o castellans votarien una constitució que reconegués el fet diferencial de la resta de nacions de l'estat. Segurament la societat ha avançat en molts aspectes aquests darrers 30 anys, però ara per ara continua vigent i ben arrelada l'herència franquista quant a la unitat indivisible de l'estat. Aquesta concepció nacional intocable salvaguardada per la CE, deixa poc marge de maniobra als que aspiren (aspiram) a tenir un major nivell d'autonomia, des del federalisme fins a la causa independentista.

Si segons la Carta de les Nacions Unides tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur (article 1.2), per què hem de defensar o creure en una Constitució que ens condemna a romandre sotmesos als designis del poble predilecte dels Borbons? De la mateixa manera que no tendria sentit que hagués de consultar a tot Binissalem quina ha de ser la meva indumentària, tampoc en té que tot l'estat (unit per l'atzar) hagi de decidir el futur dels diversos pobles (nacions) que anhelen llibertat.

tic-tac, tic-tac

2010-06-14T18:39:00.000+02:00

Darrerament tenc la sensació que els meus companys de generació s’han posat les piles per casar-se i tenir infantons. Jo pensava que això ja no s’estilava o que almenys es postergava fins passats els trenta, però no. No sé si deu ser perquè ja començ a tenir una edat, perquè la crisi accelera els bioritmes o que simplement ara en som més conscient per mor del facebook que m’ho fa veure amb reportatges fotogràfics.

El cert és que tampoc voldria tornar als 80 de les muscleres (el mot correcte per referir-se al que tots deim hombreres) i dels vestidets amb mànigues globus i llaços a la cintura. No per un tema de moda, encara que seria una bona qüestió de pes, sinó perquè detestaria haver de tornar a passar per la pubertat a la segona meitat dels 90 i haver de compartir aula amb brètols farcits d’ànsies de superioritat per ocultar les seves inseguretats. On potser sí que tornaria és als principis del mil·leni però, com es diu sempre, sabent el que sé ara i sense convertir-me en una de les que pengen fotografies posant davant d'un mirall. Clar que tampoc hi havia FB, així que no me n'he de preocupar.

Sigui com sigui, i deixant de banda elucubracions impossibles, el pas del temps és inexorable i a mi és un tema que m’amoïna i m’atemoreix. I això es palesa en els meus escrits, perquè la inspiració troba en les meves preocupacions la millor font de paraules. Serà qüestió d’assimilar que tornam grans i que no tots ho feim de la mateixa manera.

Fer colzes

2010-06-07T23:13:00.000+02:00

Del que me toca fer aquests dies col·loquialment (i segurament per influència del castellà) se'n diu fer colzes. I ja que sap que quan toca fer colzes no hi ha temps per blocs. Per molt que la temptació hi sigui, per molt que tengui ganes de tot menys de posar-me davant de les muntanyes d’apunts, per molt que passi res excepcional, el bloc estarà tancat fins al 22 de juny (amb una més que probable pròrroga fins al 3 de juliol).

Esper que comenceu amb molt bon peu l’estiu. Tornaré!

Mediterràniament

2010-05-28T18:55:00.007+02:00

L'expectació despertada pels anuncis de la cervesa Estrella Damm només es pot comparar amb la que provoquen (o provocaven) els del cava Freixenet. Uns abans de l'estiu i els altres abans de Nadal, tots dos anuncien begudes alcohòliques d'empreses catalanes i comparteixen ser els únics anuncis (almenys que jo conegui) que s'anuncien prèviament.

L'any passat l'anunci estiuenc de l'Estrella Damm es feu a Formentera i diuen que l'illa de poc que no s'enfonsa amb tanta afluència de turistes que provocà. Enguany, l'escenari s'ha desplaçat de la petita de les Pitiüses a la petita de les Balears. Ens tocarà a nosaltres l'any que ve?

Privacitat del facebook

2010-05-28T18:32:00.000+02:00

Si voleu saber quina informació realment compartiu amb aquelles persones que no són amigues vostres al Facebook, podeu fer-ho en aquest enllaç What is your Privacy Score?

Ja fa uns mesos alertava sobre com amb el pretext d'incrementar el control de la privacitat del Facebook, molts perfils havien quedat oberts. I mig any més tard, n'hi continua havent un munt. Se veu que no tothom és tan escrupulós amb el tema com jo, però no perd l'esperança de convèncer a algú.

Relats en català

2010-05-13T17:03:00.002+02:00

Jo que som una relataire de tercera regional, me vaig inscriure al web de Relats en Català fa un parell d'anys, però fins fa dues setmanes no me vaig decidir a publicar-hi res.

Hi he penjat alguns escrits brevíssims que han sortit del bloc. I, no sé si ho lamentaré i intentaré treure'l, però de moment també he penjat un relat curt, el primer que deix sortir a la llum. Aquí us pos l'enllaç per si en un moment d'avorriment el voleu llegir:

Bocins

Arribarà la fi dels temps i ens agafarà a tots mirant-nos la guixa

2010-05-12T18:19:00.008+02:00

Les mesures d'austeritat que avui ZP ha fet públiques han suscitat intensos debats arreu i no han deixat indiferent a ningú. Tothom s'alarma, però ningú deixa de mirar-se la guixa, el llombrígol o el melic (que n'és de ric el català).

L'actitud del portaveu popular, Mariano Rajoy, és digna d'estudi com a exemple de demagògia. Ahir se sentia menystengut perquè els socialistes no li feien cas a ell però sí a Europa, i quan surten a la llum les mesures recrimina als governants que es retallin drets socials que, en el seu moment, titllà de mesures populistes.

Potser la mesura que dóna més peu a la controvèrsia és la retallada dels sous dels funcionaris en un 5%. Prova d'això és que els articles referents a la qüestió del Diari de Balears i del Diario de Mallorca estaven comentats per funcionaris empipats i treballadors corrents ben satisfets. Els primers defensen aferrissadament el seu sou íntegre i desvien l'atenció cap als que es feren d'or quan no hi havia crisi (constructors, banquers, especuladors, ... ) i cap als funcionaris que tenen més beneficis que ells. Els segons se n'alegren i consideren fins i tot modesta la mesura, recordant als funcionaris que n'hi ha molts que estan pitjor que ells, uns a l'atur, altres mileuristes i d'altres que ja voldrien arribar a ser-ho.

En aquests comentaris hi pot haver una part de sentit comú, però també n'hi ha una altra molta d'enveja. No volem ser menys que els nostres veïns: els funcionaris voldrien haver guanyat tant com els constructors, els treballadors de l'empresa privada voldrien tenir l'estabilitat i els sous dels funcionaris, ... Cadascú creu que el que té l'altre és injust, però a l'hora ho vol per ell. I així va Mallorca, l'estat i el món. Ens emmirallam en els que tenim per sobre per definir què volem ser i a l'hora no estam disposats a renunciar a res del que tenim perquè els que tenim per sota assoleixin el nostre nivell.

El gran Gandhi va dir “Assolir llur prosperitat ha duit a la Gran Bretanya a consumir la meitat dels recursos del planeta. Quants planetes necessitaria un país com la Índia?” Si cap de nosaltres vol renunciar a res del que té, o ens llançam a la conquesta del Sistema Solar o el temps ens obligarà a prendre unes bones mesures d'austeritat.

Tastaolletes

2010-05-11T16:08:00.000+02:00

I de tant tastaollejar (permeteu-me que encunyi aquest nou mot), de vegades perd la noció del temps i de l’espai. Què seria de mi si hagués decidit concentrar tots els meus esforços en aconseguir un objectiu?

LlenguaTERRITORIdretRELATSmeteorologiaBLOCmúsicaLECTURApasseigPOLÍTICAculturaBANALITATS

El pas dels anys ens situa en una espècie de cadafal des d’on podem mirar enrera i veure d’una manera crítica el que hem fet. Segurament aquesta anàlisi retrospectiva no ens serà agradable i anirà acompanyada d’un bon grapat d’“i si ...”. Com que, de moment, això de viatjar en el temps és cosa de ciència ficció i de pel·lícules de sèrie B, no me’n queda d’altra que acceptar el camí triat. I a qui no li agradi que no miri, i jo la primera!

Maig, temps i refranyer popular

2010-05-04T17:53:00.001+02:00

Qui confiava amb allò que al maig cada dia un raig i ja havia fet el canvi d'armaris, s'ha trobat amb una entrada de mes amb vent de nord, aigua i, fins i tot, una petita enfarinada al cap caracull del Massanella i Puig Major que d'ençà de 1991 no es produïa en dates tan avançades.

Tanta frissor per mostrar carn i s'han oblidat d'allò que diuen els castellans: hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo! A més, l'abril li diu al maig: ja que jo no he plogut, plou tu a raig! I així plogué ahir, a raig i a dojo, més de 100 litres per metre quadrat en alguns indrets de l'illa que provocaren inundacions, col·lapses i alguns danys materials.

Però, com que no hi ha mal que per bé no vengui, aquesta aigua de maig allunya una mica en el temps el risc d'incendis forestals. Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal. I també ens permetrà tenir una bona anyada de vi, perquè diu la vinya: tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res.

Manel - Gent Normal

2010-05-01T19:55:00.005+02:00

Únicament l'estadística ens pot dir què és i què no és normal. La normalitat està directament relacionada amb la moda que ens feien estudiar : el valor de màxima freqüència en una mostra de mesures. De fet, el concepte de moda que utilitzam en el llenguatge qüotidià té alguna cosa a veure amb l'estadístic, perquè allò que està de moda és el que les masses segueixen.

Des de més enllà de la desviació típica, m'agradaria compartir amb vosaltres una cançó que parla sobre gent normal. És una versió que fa Manel sobre Common People de Pulp i a la que dóna un aire de mediterraneïtat.

Esper que us agradi!

Nou domini. Adéu http://illenca.bloc.cat!

2010-04-30T23:52:00.000+02:00

El bloc serà el mateix, però el domini deixa de ser bloc.cat per passar a ser blogspot.com.

http://illenca.blogspot.com/

Els motius? Que m'he cansat de barallar-me amb el servidor bloc.cat. No som informàtica ni tampoc ho pretenc!

Per una part estic contenta per tot el que he après de programació intentant modificar la plantilla. Per altra, allò que jo volia quan vaig crear el bloc era escriure i no tenir problemes amb un servidor. Innocent i inexperta com era vaig voler triar un .cat, sense ser conscient d'on me ficava.

Ahir, quan donava format al nou bloc el malson d'en Pompeu, m'anava adonant de com era de fàcil funcionar amb blogspot, sobretot venint d'on venc. La gota que féu vessar el tassó, però, va ser que quan vaig intentar incloure l'estones i reflexions al llistat de blocs vaig tenir una sorpresa: no el reconeixia, és més, connectava amb un bloc diferent. Cansada d'enèssimes lluites amb bloc.cat, sola davant el perill, de veure com la pàgina d'inici sempre estava plena d'spam i de la passivitat dels seus administradors, he decidit dur a terme aquest canvi de domini.

Disculpau les molèsties!

PD: Algú sap si és possible traslladar tot el contingut d'aquest espai al nou bloc??

El malson d'en Pompeu

2010-04-29T18:35:00.009+02:00

Vet aquí que un cap de setmana llarg per Barcelona i voltants me feia pensar com podia ser que la llengua de Ramon Llull i Guimerà hagués acabat en això. Ai Pompeu, no aixequis el cap que el que veuràs no t’agradarà.

Continuava el passeig i veia més i més cartells i cartes de restaurants que atemptaven contra les normes ortogràfiques més bàsiques. Podria ser una bona idea per un post, o fins i tot podria donar matèria per un bloc sencer. Llàstima que la idea quedés difosa i no decidís engegar la càmera per fotografiar aquells errors estridents que farien mal als ulls de qualsevol amb un mínim de coneixements de la llengua.

Com que mai he tengut grans idees ni m’he caracteritzat per ser innovadora, hauria d’haver suposat que no era la primera que pensava en fer això. Tan és així, que la ràdio volgué enviar-me un missatge personalitzat. De camí a Badalona, a l’iCat sentírem a parlar del bloc en castellà Acentos Perdidos, que reivindica l’ús dels accents a les vies públiques i, en essència, una utilització correcta i respectuosa amb les regles ortogràfiques d’aquesta llengua.

Va ser aquí quan la idea prengué forma i es materialitzà en veu alta. Amb el meu company de viatge, amb totes les interpretacions possibles que se puguin donar a aquesta expressió, prenguérem la decisió de crear un bloc amb l’única finalitat de recollir aberracions ortogràfiques. Esper que ens ajudeu amb fotografies, relats del que us heu trobat, ...

P.S.: Sí, sí, .. ja ho sé ... no bastava amb tenir un bloc abandonat que ara n'hi tendré dos!

Una erupció vulgar paralitza el vell continent

2010-04-21T16:44:00.001+02:00

De tant en tant, les notícies dels diaris s’obliden del sensacionalisme per deixar treure cap a la ciència. En aquest camí va la notícia consultada de El País que diu que La explosión del volcán Eyjafjalla ha sido modesta.

Resulta que en una escala de 0 a 8 de l’Índex d’Explosivitat Volcànica, aquesta no hauria passat de nivell 2 o 3. Res a veure amb les comparacions que es feien amb l’erupció del Pinatubo al 1991 (de nivell 5 o 6) o del famós Krakatoa al 1883(de nivell 6). Aquests volcans tenyiren el cel durant mesos i refredaren la temperatura global durant un o dos anys. És possible que l’erupció del Katla, que els científics veuen probable i pròxima, s’acosti més a les erupcions mítiques que abans esmentava.

El que ha passat aquesta vegada és que l’erupció (amb la complicitat dels vents) ha afectat a l’espai aeri més freqüentat del món i, basant-se en un precedent dels 80, s’ha decidit evitar riscos i protegir als usuaris de les aeronaus. Una solució dràstica i amb massa impacte econòmic? Segurament, però el que està clar és que si hi hagués hagut cap accident tothom hagués cercat responsabilitats i hauria culpat als governs per permetre obrir l’espai aeri. Una altra cosa segura, és que si demà no me deixessin partir cap a Barcelona la meva opinió s’esbiaixaria una mica ... o molt.

Dos anyets ...

2010-04-13T07:32:00.001+02:00

... fa d’aquell diumenge horabaixa que vaig decidir unir-me a la blogosfera. De fet, l’aniversari va ser el passat dia 6, però com és habitual en els darrers temps, me’n vaig descuidar.

Tancaré els ulls per bufar les espelmes i demanaré un desig. Bffffffffffff

Countdown Mister Matas

2010-04-06T18:57:00.002+02:00

Han passat les festes de Pasqua i la majoria de mortals (a excepció de personal docent i estudiants) tornam a la nostra rutina. Sembla que l’empatx de robiols i panades hagi rebaixat la tensió suscitada arran de les declaracions d’en Matas. Li queden 28 hores per pagar la fiança i evitar així la presó preventiva.

Serà capaç de reunir els 3 milions d’euros? Si és així, s’estalviarà l’entrada imminent a presó, però això no vol dir que burli la justícia ni que els seus contactes i recursos el salvin de la humiliant. Tan sols esgoten tots els recursos per evitar-la i per prorrogar la seva llibertat. Imputat en delictes les penes dels quals sumen 64 anys, tenc l’esperança que més tard o més d’hora el senyoret Kaime passarà una bona temporada entre reixes.

Ja sé que no tenc cap poder per sentenciar-lo i que tots som innocents fins que es provi el contrari, però dubt que pugui justificar mai l’engrossiment patrimonial amb els ingressos declarats i si s’estira bé la corda sabrem d’on sortiren els doblers que pagaren les escombretes Lulú.

El gran dictat, un bon joc per aprendre a destrossar una mica menys el català

2010-03-23T17:27:00.001+01:00

El gran dictat és un concurs de la TV3 que consisteix en escriure correctament les paraules que dicta el presentador (l’estil del qual donaria per un altre post). El nom del concurs és encertat i curiós, fent un enginyós joc de paraules amb el títol de la pel·lícula de Chaplin. Per als que tenim pànic escènic i que per res del món se’ns acudiria anar a participar a la televisió, una bona alternativa la trobam en el joc web.

Aquí us pos l'enllaç i aprofit per reptar-vos. De moment, la meva puntuació màxima ha estat d'uns 10.000 punts, molt per sota dels deu primers del rànquing. Però l'important en aquest cas no és guanyar, sinó aprendre passant una bona estona.

CC i la pujada de l'IVA

2010-03-17T07:19:00.003+01:00

És possible que algú s'hagi adonat que el bloc està bastant mort. És la tònica del darrer any: massa feines i pocs temps per escriure. Però abans que torni a l'estat crític que tant el caracteritza, voldria fer una observació:

Té o no té nassos que Coalició Canària doni suport a la pujada de l'IVA quan aquest impost no existeix en la seva comunitat autònoma?

Posts relacionats:

La meva visió sobre la crisi a ... On és la sortida?

Aquesta necessitat de donar les culpes de tot al govern ...

2010-03-09T18:20:00.000+01:00

Sí, ja sé que moltes vegades s'ho mereixen i moltes d'altres s'ho han cercat. En sóc conscient. Però també crec que el ciutadà li confereix massa responsabilitats, com ha passat amb això de les nevades a Barcelona i voltants. Entre que es tracta d'una zona de clima mediterrani pur i l'illa de calor, que es produeixi una nevada d'aquestes dimensions és un fet extraordinari, un fenòmen extrem que se'n diu en meteorologia. Basta veure que ens hem de remontar al 1964 per (fa 46 anys) per a trobar una altra nevada d'iguals dimensions al març.

Amb tot això no vull justificar el comportament de la Generalitat i de la Conselleria d'Interior, sinó apel·lar al sentit comú dels ciutadans. Si es preveu una ona de fred i nevades i es demana que no es surti de casa, per què la gent ho continua fent? Supòs que ningú seria capaç de culpar als governants de l'ona de fred ... però creis que se'ls pot culpar per no tenir prou mitjans com per afrontar una situació així, quan es produeix cada cinquanta anys? Tendria sentit tenir 50 màquines lleva-neu que només es fan sevir dues vegades per segle?

Fans del frikisme

2010-02-25T17:38:00.002+01:00

Les baixeses comeses per alguns polítics exemplifiquen com de denigrant pot ser la condició humana. Sóc de l’opinió poc generalitzada que si hi ha polítics corruptes és perquè la humanitat, per naturalesa, ho és. Els polítics solen estar sempre en el punt de mira i ens solem demanar com pot funcionar mai bé el país, si qui ens ha de governar ens desgoverna.

Avui, però, permeteu-me que banalitzi una mica i que posi l’atenció cap a un altre cantó. Com pot funcionar el país (l’estat i el món), si la societat viu pendent del que diuen i fan personatges com na Belén Esteban, en John Cobra i un tal Rafa Mora – per cert, que els dos darrers siguin valencians m’ha despertat simpaties blaveres ... – Per molt que algú visqui al marge dels programes que els han fet famosos, n’acaba coneixent els èxits i misèries si interactua mínimament amb les noves tecnologies. La societat (i tots hi hem contribuït en major o menor mesura) és la que ha entronitzat aquests personatges que entre la seva llista de mèrits destaquen activitats tan lloables com haver estat parella d’un torero al pleistocè, haver-se canviat la cara o ser creguts insolents.

No deixa de ser preocupant que hi hagi gent que s’emmiralli en aquests productes de la televisió escombraria. Per aconseguir riquesa i fama, n’hi ha prou amb anar-se’n al llit amb algú o aprofitar uns minuts en antena per mostrar-se controvertit. I a partir d’aquí, a cobrar i viure del cuento. S’està donant la imatge que la clau de l’èxit no es troba en la vàlua, la intel·ligència o les habilitats de la gent, sinó en el morbo que se’n desprèn.

No puc evitar concloure que si el morbo per conèixer què fa o deixa de fer aquesta escòria és capaç de despertar més interès en la gent que no la necessitat d’un pacte d’estat per sortir de la crisi, potser la tenim ben merescuda.

La meva relació d’amor-odi amb la política

2010-02-22T17:45:00.000+01:00

M’agrada estar-ne al dia, però alhora m’emmalalteix. Està clar que no vaig triar ni el partit ni la ideologia de la tranquil·litat. La mar de l’esquerra nacionalista i ecologista balear torna a estar remoguda a un any de les eleccions autonòmiques. Ser nacionalista a Mallorca és condemnar-se a un patiment i incertesa perpetus.

El Bloc per Mallorca és a la corda fluixa i l’únic que sembla clar és que el PSM i els Verds continuaran junts. Es condiciona l’entrada d’Esquerra Unida a què es deslligui de Madrid (a l’estil d’Iniciativa per Catalunya) i això faria bastant factible l’entrada d’Entesa a la coalició. I quant a Esquerra, no acab d’entendre si la seva missió aquí és dur el país cap a la independència o acabar amb el PSM.

Fa quatre anys era una entusiasta del projecte Bloc, en fa dos no ho vaig ser tant del projecte Unitat. Sóc partidària de la unitat entre nacionalistes d’esquerres, però aquestes experiències m’han demostrat que és molt complicada i que qui hi entra de bona fe en surt escaldat.

D’aquí un any els vots xerraran i tornarem a tenir dreta rància i espanyolista al govern, d’aquella que s’embutxaca els doblers dels contribuents i, si es compleixen els pitjors pronòstic, arribarà de la mà d’en Delgado. Llavors tots ens lamentarem de no haver sabut fer les coses millor, de la imatge de desgavell que ha donat el pacte i de què el mandat hagi coincidit amb una època de recessió.

Si com diu la dita més val prevenir que no curar, crec que hauríem de ser capaços de trobar un espai per al diàleg i el consens. Bo de dir i mal de fer.

Tot té el seu moment

2010-02-18T19:15:00.000+01:00

Quan tenia setze anys i n’aparentava tretze, me molestava que algú es referís a mi com a “aquella nina”. Llavors volia ser al·lota, joveneta o fins i tot dona, però mai nina. Deu anys més tard, vull continuar essent al·lota, joveneta o fins i tot nina, però mai senyora. Semblava tan lluny el canvi i hi he arribat sense saber ni com ni quan.

Diumenge passat tornava de Barcelona i estava als niguls, mai millor dit, embadalida mirant per la finestra aquells cúmuls immensos rosats per la posta de sol. Pensava que tant de bo no sabés que són vapor d’aigua, perquè vertaderament pareixien d’allò més còmodes i dolços. Immersa en aquesta absurda reflexió, el menut que seia devora se m’adreçà en castellà i amb un moc penjant:

-Señora, ¿tiene un pañuelo?

En vaig cercar un dins la bossa i li vaig donar. Mig molesta pel tractament excessivament cortès que m’havia donat aquell mocós, me vaig girar per tornar a mirar els niguls, però ja no eren ni tan majestuosos ni tan apetitosos. Començava a fer fosca i el comandant ens digué que iniciàvem el descens.

El moment dels niguls rosats ja havia passat, de la mateixa manera que vaig fer el pas de nina a dona: sense adonar-me'n.

Antich treu UM del Govern, del Consell Insular i de l'Ajuntament de Palma

2010-02-05T13:32:00.001+01:00

Després de les detencions dels dos darrers dies pel cas voltor, les destitucions d'UM eren imminents. Podeu seguir les notícies als següents enllaços:

Antich aparta UM de totes les institucions i governarà en minoria amb el Bloc

UM expulsada i Miquel Nadal detingut

Antich fa fora del Govern UM tot i que espera mantenir la coalició al parlament

Unió Mall..fiorquina

2010-02-04T18:18:00.000+01:00

Destronada la princesa i en el marc del segon pacte de Progrés, s’han destapat i es destapen una llista interminable de casos de corrupció (presumptament?) comesos per les cares visibles del partit:

Cas Pla Territorial

Cas Peatge

Cas Can Domenge

Cas Son Oms / Operació Maquillatge

[@more@]

Tots aquests casos feien referència a corrupteles fetes pels Uemites en l’anterior legislatura. Ara, però, s’ha encetat l’operació Voltor que investiga la possible malversació de fons a l’Inestur comesa en l’actual legislatura. Lamentable, però mirem-ne la part positiva: a base d’escàndols s’acabarà la impunitat a què estaven acostumats alguns polítics i en dissuadirà d’altres amb intencions tèrboles. Potser la legislatura no haurà estat massa productiva en altres sentits, però almenys la Justícia (tot i ser un poder independent) s’ha posat les piles, i ja era ben hora! Qui la fa, la paga.

Mentrestant, els del Partit Popular se freguen les mans en veure que el focus d’atenció s’ha desplaçat cap als seus antics companys de poltrona. Diuen que això de la corrupció no és cosa de partits ni de governs. Però jo els recordaria que, de moment, PP i UM són els principals protagonistes. El PSIB-PSOE té un únic expedient obert (el cas Eivissa Centre) i el Bloc manté el seu historial net com una patena. La corrupció no serà cosa de partits ni de governs però, com els fumadors amb el càncer de pulmó, està clar que n’hi ha alguns més predisposats que d’altres.

Incongruències d’Esquerra-Illes

2010-02-04T17:40:00.000+01:00

Jo pensava que els enemics d’un partit que es defineix com a d’esquerres i nacionalista haurien de ser el PP, el PSOE i UM, però no. Per a ells, el veritable enemic és el PSM. Deu ser perquè tots dos aspiren a recaptar els vots del mateix (i escàs) sector de l’electorat.

PSM i Esquerra estiren cadascun cap al seu cantó fins que, de tant tibar la corda, comencen a ofegar-se. Caldrà veure si el nacionalisme illenc continuarà igual, o si arribarà el dia en què ens posarem d'acord i anirem tots a l'una. De moment, sembla que els ases han estat més llests que nosaltres

[@more@]

El 2007, Esquerra se presenta amb el Bloc per Mallorca, això és, amb la coalició formada per PSM, EU-EV i ERC. Gràcies a això, i per primera vegada a la història, aconsegueix càrrecs institucionals al Consell Insular.

El 2008, Esquerra i Entesa insten al PSM i UM a formar Unitat. Unió Mallorquina accepta a la primera i el PSM es fa pregar. No perquè no vulgui anar amb ERC i Entesa (que al cap i a la fi són fills seus), sinó perquè la militància no veu amb bons ulls anar en coalició amb UM, d’hipotètic nacionalisme i honestedat. La resta de partits fan la pinça al PSM: si no entrau és que no sou nacionalistes, preferiu els socis espanyols d’IU, ... Davant d’aquesta espècie de xantatge, el PSM s’incorpora a la coalició i la capitaneja. I quan els grumets ERC, Entesa i UM tengueren capità, decideixen agafar vacances, participant ben poc en la campanya.

Abril del 2009, ERC veta al PSM en la coalició a les europees.

Novembre 2009 – Febrer 2010, Esquerra Illes abandona unilateralment els seus càrrecs al Consell Insular perquè considera que és lamentable que Unió Mallorquina continuï al Govern. Tenint en compte que Esquerra era integrant del Bloc, el més raonable i sensat hauria estat que abans de dur a terme aquesta passa, ho haguessin consultat amb els seus socis, no de govern, sinó de coalició. Resulta que fa un any i mig promovien un pacte amb ells, prioritzant la unió entre nacionalistes i deixant en un lloc secundari els pilars ecologista i socialista. Sembla però, que finalment han optat per l’opció que pot treure més rèdit electoral però que demostra la seva irresponsabilitat política. Jo ho veig així: amb el pretext de ser honestos i conseqüents, han traït la coalició que integraven només amb l’objectiu de sortir als diaris i captar vots. Ahir, en Lladó instava n’Antich a convocar eleccions anticipades, al·legant que PSOE i Bloc no se poden fiar d’UM. A aquestes altures, crec que ningú se’n fia, però a manca d’un any per a les pròximes eleccions, crec que no queda altre remei que aguantar el tipus, continuar amb les investigacions i exigir el compliment del pacte ètic.

A l’article anterior deia que els espanyolistes ens volen dividir per a vèncer. No fa falta que ho facin. Ja ens dividim solets.

Unió Mall..fiorquina

2010-02-04T17:18:00.005+01:00

Incongruències d’Esquerra-Illes

2010-02-04T16:40:00.006+01:00

La seva estratègia no sembla que vulgui avançar cap a la unitat del vot nacionalista i d’esquerres, sinó que vol quedar soleta en aquest espai i se veu que el PSM li fa nosa. Vegem la seqüència dels fets:

- El 2007, Esquerra se presenta amb el Bloc per Mallorca, això és, amb la coalició formada per PSM, EU-EV i ERC. Gràcies a això, i per primera vegada a la història, aconsegueix càrrecs institucionals al Consell Insular.

- El 2008, Esquerra i Entesa insten al PSM i UM a formar Unitat. Unió Mallorquina accepta a la primera i el PSM es fa pregar. No perquè no vulgui anar amb ERC i Entesa (que al cap i a la fi són fills seus), sinó perquè la militància no veu amb bons ulls anar en coalició amb UM, d’hipotètic nacionalisme i honestedat. La resta de partits fan la pinça al PSM: si no entrau és que no sou nacionalistes, preferiu els socis espanyols d’IU, ... Davant d’aquesta espècie de xantatge, el PSM s’incorpora a la coalició i la capitaneja. I quan els grumets ERC, Entesa i UM tengueren capità, decideixen agafar vacances, participant ben poc en la campanya.

- Abril del 2009, ERC veta al PSM en la coalició a les europees.

- Novembre 2009 – Febrer 2010, Esquerra Illes abandona unilateralment els seus càrrecs al Consell Insular perquè considera que és lamentable que Unió Mallorquina continuï al Govern. Tenint en compte que Esquerra era integrant del Bloc, el més raonable i sensat hauria estat que abans de dur a terme aquesta passa, ho haguessin consultat amb els seus socis, no de govern, sinó de coalició. Resulta que fa un any i mig promovien un pacte amb ells, prioritzant la unió entre nacionalistes i deixant en un lloc secundari els pilars ecologista i socialista. Sembla però, que finalment han optat per l’opció que pot treure més rèdit electoral però que demostra la seva irresponsabilitat política. Jo ho veig així: amb el pretext de ser honestos i conseqüents, han traït la coalició que integraven només amb l’objectiu de sortir als diaris i captar vots. Ahir, en Lladó instava n’Antich a convocar eleccions anticipades, al·legant que PSOE i Bloc no se poden fiar d’UM. A aquestes altures, crec que ningú se’n fia, però a manca d’un any per a les pròximes eleccions, crec que no queda altre remei que aguantar el tipus, continuar amb les investigacions i exigir el compliment del pacte ètic.

A l’article anterior deia que els espanyolistes ens volen dividir per a vèncer. No fa falta que ho facin. Ja ens dividim solets.

Deliri gonella

2010-02-01T18:26:00.002+01:00

He vist com unes quantes amistats meves del Facebook s’han afegit a un grup anomenat “Noltros xerram es MALLORQUÍ, no es CATALÀ IMPOSAT”. En un primer moment he pensat que potser podien tenir part de raó, perquè els mallorquins de vegades tenim tendència a ultracorregir-nos i en realitat hi ha bastants formes mallorquines ben correctes que no feim servir en llengua escrita i que jo crec que tenim el deure de conservar.

Ara bé, ha estat llegir els comentaris i he vist com molts dels que formen part d’aquest grup són els habituals seguidors del gonellisme:

1 – Espanyolistes que volen fer seva l’estratègia de Cèsar: Divideix i venceràs! Se nota, perquè se queixen de català imposat i ho fan en castellà, o també perquè directament fan ús del clàssic Viva España!

2 – Mallorquins catalanofòbics. Gent que tota sa vida ha xerrat mallorquí (com jo) i que li han inculcat que ha d’odiar tot el que sembli català, perquè se veu que ens volen conquerir.

3 – Historiadors i lingüistes frustrats. No se m’acudeix altra manera per explicar que ens vulguin vendre que el mallorquí ve dels romans que habitaven la nostra illa i que en base a això vulguin inventar-se una llengua escrita amb una morfologia completament diferent a qualsevol altra llengua romànica.

Davant això no podia quedar sense resposta. A aquesta genteta, els voldria dir quatre coses:

1 – Els agradi o no, el mallorquí ve del català. Un idioma que s’instal·la a diversos territoris evoluciona diferent a uns i altres, depenent del substrat i de les influències posteriors. Aquí s’ha mantingut una variant més arcaica, per haver estat aïllats, però mirau la quantitat de topònims salats que hi ha distribuïts a la geografia catalana. De la mateixa manera que el castellà ha evolucionat de maneres molt diferents a Madrid, Andalusia i Sud-Amèrica, el català oriental ho ha fet de maneres diferents a les Illes (amb diferències entre elles i dins elles), a Catalunya Central, al Rosselló, ...

2 - Resulta irrisori que algú vulgui defensar un idioma completament diferent del català. La veritat és que jo m’entenc a la perfecció amb els catalans, exceptuant algunes particularitats que m’enorgulleixen i a les quals no renuncii, sinó que intent donar a conèixer.

3 – Quan es xerra de mallorquí, es deixa de banda qualsevol cohesió entre illes Balears i Pitiüses. Què hauríem de tenir? Quatre idiomes diferents a la Comunitat Autònoma? O, fins i tot, podríem diferenciar uns quants idiomes a Mallorca? Jo és que faig l’è (e oberta) així que potser hauríem de crear un idioma binissalemer-llosetí-alaroner, encara que potser sortirien els alaroners dient que ells tenen el seu propi, perquè diuen soim enlloc de som.

4 – Finalment, voldria ser capaç de transmetre que la diversitat d’un idioma és riquesa. I que sí, és ben vera, no hem de renunciar al nostre dialecte i a les seves particularitats. Però realment pensau que la pèrdua del mallorquí és culpa d’una mala normalització? Crec que la nostra variant dialectal té problemes bastant més greus, com és la seva castellanització. Els padrins no deien mai “tenc que” i sabien fer la “ella”. Amb això vull dir que no és necessari dir tovalló, perquè torca-boques és ben correcte. No fa falta que diguem entrepà de formatge, sinó podem dir pa amb formatge. Ara, si volem protegir i conservar les nostres particularitats el que no podem fer és dir: servilleta i bocadillo. O resulta que la incursió del castellà sí que està ben vista? O no ens l’han imposat?

On és la sortida?

2010-01-27T18:18:00.003+01:00

Jo que no estic massa posada en qüestions d'economia, avui m'he assabentat que ens apugen l'IRPF i que d'aquí uns mesos també ens apujaran l'IVA. Sempre he estat a favor de redistribuir la riquesa i això és el que fan els impostos. El que passa és que immersos en una crisi com aquesta, no sóc capaç de veure la llum ni d'entendre què fan els que ens governen.

Primer vivíem de la gallina dels ous d'or. Feia anys que sentíem a dir que el creixement fonamentat en l'especulació no podia durar sempre. Era evident que la bombolla esclataria, però mentre no ho feia, tots els que pogueren s'anaren embutxacant els doblers i començaren a tenir vides de luxe amb grans hipoteques. La resta intentàrem sobreviure a la inflació i començàrem a ser conscients que mai podríem tenir accés a un habitatge en propietat.

Tan previsible com era que esclataria, potser (crec jo) hauria convengut pujar llavors els impostos per tenir un bon coixí quan arribés el dia de l'apocalipsi. Encara que millor hauria estat dur a terme polítiques per a diversificar la nostra economia de "totxo i platja". Però no, enlloc d'això, varen arribar les mesures populistes: els 2.500 € per fill, les ajudes pels lloguers, ...

I al 2008, com una filera de peces de dominó, l'economia començà a caure. Continuà fent-ho i encara ho fa. Els brots verds surten i s'enfonyen. Jo crec que tenen por del que veuen. Ara, se suposa que el govern hauria d'abaixar els impostos per a què els ciutadans tenguessin més poder adquisitiu i així es reactivés l'economia. Però no, com que es va estirar més el braç que la màniga, ara calen noves apujades d'impostos. Llavors, els ciutadans tendrem menys doblers i això voldrà dir que gastarem menys. I clar, si gastam menys, els negocis faran fallida. I si fan fallida, la gent anirà a l'atur, l'estat haurà de pagar més prestacions i ens tornaran a pujar els impostos.

A veure si algun/a de vosaltres se solidaritza amb mi i pal·lia la meva ignorància. Pel nostre bé, esper que na Salgado tengui les idees més clares que jo. Poden dir que el comunisme fracassà a la pràctica, però jo diria que el capitalisme no va massa millor.

Pavane (Fauré)

2010-01-24T16:28:00.000+01:00

Pavane és el nom de la cinquantena obra composada pel francès Fauré i data de 1887. El seu nom prové d'un tipus de dansa cortesana del segle XVI, la pavana, que a banda d'aquesta grandiosa peça també inspirà alguns balls populars dels països catalans com ara el ball de gitanes o alguns tipus de ball de bastons.

[@more@]No és que sigui cap experta en la matèria, més aviat tot el contrari. Quan no puc concentrar-me perquè tots els detalls me distreuen, essent sovint els detalls dues menudes de 20 mesos i quatre anys i mig, no hi ha res millor que aïllar-me del món exterior amb música. I per a estudiar, crec que no hi ha millor música que la clàssica. Gràcies a l'Spotify vaig descobrir uns CD que contenen les 100 peces clàssiques més famoses (This is classical - The Universe's Best Easy Listening Album Of All Time). Són composicions els acords de les quals ens solen resultar familiars a tots, encara que els ignorants siguem incapaços de relacionar-les correctament amb un títol o autor.

D'aquestes cent, si n'hagués de triar una seria Pavane. Bucòlica, relaxant, subtil, delicada i absolutament melancòlica, m'evoca als horabaixes d'estiu a la platja i als d'hivern davant la foganya. Esper que us agradi.

S'han acabat ...

2010-01-24T14:35:00.000+01:00

els exàmens de dret! Diria que no satisfactòriament, però haurem d'esperar al dia 3 de febrer per a corroborar-ho. En principi, no s'han acabat tots els exàmens. Dia 6 tenc el del nivell D de català, però crec que hi aniré a provar sort i poca cosa més.

Després d'aquest intensiu d'estudi he quedat exhausta, rebentada i sense inspiració, però confii en què això serà temporal i que en qüestió de dies (o d'hores) tornaré ser capaç de donar vida al bloc.

Amb la TDT hi perden el català, la cultura i els infants

2010-01-11T16:18:00.000+01:00

La ràbia i la indignació me fan interrompre l'estudi de Dret Penal II, perquè d'alguna manera me les he de treure si vull retrobar la concentració. Com era de preveure, ja no tenim el canal 33, ni tan sols amb la televisió per cable.

De fet, també podem veure el canal 3/24

[@more@]

D'ençà que tenc ús de raó vaig poder veure programació infantil en català gràcies al club súper 3, però ara (AMB GOVERNS SUPOSADAMENT PROGRESSISTES I NACIONALISTES A L'ESTAT, A CATALUNYA I A LES ILLES) les meves nebodes no ho podran fer. El cert és que tenen un fotimer de canals infantils, això sí, tots en castellà.

No només hi perden els menuts, sinó que els adults hem vist lesionat el nostre dret d'accés a la cultura, al perdre les emissions del Canal 33 que era un dels pocs canals amb televisió de qualitat. Tant a la 2, com a la televisió per cable hi podem trobar uns quants canals culturals, això sí, tots en castellà.

En aquest context de retrocés, me resulta incomprensible que hi hagi gent que digui que s'està més a prop que mai de la independència. Segurament són els mateixos que cantaven els Segadors, enlloc de la Balanguera, a la diada de Mallorca. Me sap greu dir-los que, des de les illes el panorama no és, ni prou fer-s'hi, tan esperançador.

En estat crític ...

2010-01-11T08:26:00.000+01:00

... però quan acabin els exàmens tornaré!

Bones festes!

2009-12-24T08:59:00.000+01:00

En aquests moments de joia, germanor, gola, consumisme i mandra, aprofit per desitjar-vos unes molt bones festes a totes i a tots. I no hi ha millor manera de fer-ho que amb música i sentit de l'humor: el caganer!

I com cada any ...

2009-12-21T08:59:00.000+01:00

L'edat no es manté inalterable i el solstici d'hivern me fa sumar anys. El quart de segle (+1) ja és aquí!

26, vint-i-sis, twenty-six, veintiséis, hogeita sei, ventisei, vinte e seis, vingt-six, kaksikymmentä-kuusi, Sechsundzwanzig, двадцать шесть, छब्बीस, είκοσι έξι

Compte amb el Facebook! IMPORTANT

2009-12-18T16:58:00.000+01:00

Fa una setmana el FB incrementà el control de privacitat, però a mi me sembla que el que han aconseguit és el contrari. Hi ha un fotimer de perfils amb informació oberta a tothom, especialment fotografies.

Quan es produí el canvi del control de privacitat se'ns obria una finestra on es demanava si volíeu modificar res o deixar-ho com ho teníeu. Possiblement el que no sap la majoria de gent és que les fotografies, per defecte, abans eren visibles a tota la xarxa, de manera que si no explicitaves el contrari podien veure els teus àlbums els amics dels amics (i successivament) que havien estat etiquetats o havien comentat alguna imatge. En canvi, ara, tota aquesta gent que no havia canviat la configuració de privacitat té les fotos a la vista de tothom amb un simple click.

[@more@]També, i no sé per quin motiu, hi ha moltíssima gent que té oberts el mur i la seva informació personal o de contacte, cosa que crec (si m'equivoc corregiu-me) que no passava abans.

Si no voleu que tota la vostra informació del Facebook sigui pública, comprovau qui la pot veure i quina informació voleu mostrar a l'apartat de configuració de la privacitat.

Difoneu el missatge a qui li pugui interessar.

Manifestació 30 de desembre

2009-12-17T09:01:00.000+01:00

Diumenge vaig poder veure in situ com a segons quines contrades hi ha gent que va a votar si voldria o no que el seu país fos independent. Les xifres de participació foren bastant decebedores, cosa per altra banda bastant normal tenint en compte que el resultat d'aquests referèndums pot ser encoratjador i indicatiu d'alguna cosa, però no vinculant.

Veure tota aquella gent engrescada, vivint i gaudint més que mai la festa de la democràcia, me va fer pensar en què passaria a ses Illes si Catalunya partís de l'estat. Ho veuríem com un exemple a seguir i ens hi annexionaríem? Seria la fi del nacionalisme illenc al perdre tot suport a Madrid? M'agradaria pensar que la resposta a la primera pregunta té alguna possibilitat de ser afirmativa però, malauradament, crec que és més probable que ocorri la segona.

Si més no de moment, nosaltres no podem votar si volem o no autodeterminació i dubt que pugui veure el dia que això arribi. Mentrestant, el que podem fer és continuar reivindicant allò en què creim i això vol dir sortir al carrer i fer-nos sentir. Per això esper que el proper 30 de desembre siguem més que mai desafiant el fred, les llums de nadal i els aparadors engalanats. Us esper a tots i totes a les 6 al Born!

Qüestió de temps

2009-12-02T21:01:00.000+01:00

M'agradaria poder tenir temps per tot, però ja fa temps que sé que és impossible. Visc en un continu compte enrere de lliurament d'exercicis que deixa tot el meu temps lliure reduït a comptades estones. Les dioptries dels meus ulls prefereixen no passar tant temps davant la pantalla i de tant en tant (millor dit, bastant sovint), el meu cap exigeix una dosi de banalitat.

Voldria poder escriure sobre la crisi del govern balear, denunciar que ja no puc escoltar iCat, comentar l'editorial dels dotze diaris, ... De fet, l'actualitat m'obsequia amb multitud de temes sobre els quals escriure i opinar, però malaurament el calendari laboral i acadèmic no m'ho permeten.

Esper tornar a trobar estones per a compartir les reflexions amb tots vosaltres.

Síndrome princesa

2009-11-17T18:29:00.000+01:00

Darrerament tendim a importar conceptes del camp de la psicologia. Qualsevol trastorn sona millor si a davant té un síndrome o a darrera una fòbia. La veritat és que ens reconforta i ens satisfà, almenys a mi, saber que no som uns histèrics sinó que tenim estrès o ansietat. La majoria d'aquestes situacions han existit tota la vida, però ningú s'havia preocupat per posar-los un nom i no hi havia pseudoprofessionals de la psicologia predicant-los des de tots els cantons.

En aquest context de proliferació de nous conceptes, no ens ha de sorprendre que n'hagi aparegut un per designar aquelles dones que anhelen la perfecció dels contes de fades i cerquen la imatge ideal. Pretenen que els homes del seu entorn els solucionin els problemes i estan encantades quan se senten observades perquè això alimenta el seu ego narcisista. D'aquest trastorn se'n diu síndrome princesa i, com no podia ser d'altra manera, la nostra princeseta del Parlament (anys enrera del Consell), n'és una víctima.

Fins i tot imputada, ella no perd el somriure i confia que els barons d'UM li treuran les castanyes del foc. Fins i tot imputada, ella no perd el glamour i saluda a besades els que la reben amb insults. No siguem cruels, té el síndrome princesa.

Enyorances

2009-11-11T18:41:00.002+01:00

Vés a saber per quin motiu, hi ha dies que els meus sentits perceben millor la poesia i, fins i tot, la troben en els actes més quotidians. Talment com una padrina d’anys enrera, avui m’espassava els nervis fent calça (punt), asseguda al sofà i escalfant-me a la camilla.

He deixat el meu cos allà, fent moviments mecànics amb les mans, i el meu cap ha començat a viatjar fins a dur-me racons bucòlics de la infantesa. He vist mans expertes que d’un cabdell en treien bufandes, jerseis, faldes, jaquetes, peücs o guants. He intentat recordar aquells rostres que després de tants d’anys s’han difuminat i que únicament sóc capaç de veure estàtics com a les fotografies.

Llavors m’ha envaït la ràbia, per no poder recordar ni els seus gestos, ni les seves veus, ni les seves olors, ... Hagués preferit que s’esborressin altres records coetanis, molt pitjors, per deixar-los lloc. Però el nostre cap, se veu, fa com l’escriptori del PC: fa neteja d’aquells arxius i programes que fa temps que no fas servir. Segurament els records encara hi deuen ser però, sia per desordre o per desgastament, no els he pogut trobar.

L’ànima i el cos s’han retrobat, i m’he deixondit mig trista, mig enfadada i amb un nus a la gola. En tota aquesta estona de viatges no m’he aturat de fer calça. Ho faig i mir la bufanda verda grisosa producte dels meus maldestres moviments. Els seus dos pams i mig de recorregut estan plens d’irregularitats, amb trams perfectes, d’altres desastrosos i la resta, la majoria, que no destaquen ni per bé ni per mal. Com els meus vint-i-cinc (quasi vint-i-sis) anys de vida. Tant hi fa, l’important és anar teixint.

Polítics i persones

2009-11-09T19:52:00.000+01:00

Sempre sentim a dir a la gent del carrer que els polítics són tots una guarda de corruptes, i que si n'hi ha algun que encara no ho és, temps al temps, que ja hi arribarà. Fins i tot en el Facebook hi he vist un grup que es diu: Son políticos, no personas.

Humilment, crec que això és el que volem pensar la resta de mortals per tenir la consciència tranquil·la. Però no ens enganyem, si hi ha polítics corruptes és perquè són persones, i com a tals, dèbils, egoistes i vulnerables als estímuls externs. El poder corromp? Sens dubte, però si ho fa és perquè l'ésser humà, des de sempre, és per naturalesa corrompible.

Com s'explica que el PP continui essent el partit més votat de ses Illes i del País Valencià malgrat tots els escàndols? Jo crec que és perquè la majoria, si poguessin i estessin en el seu lloc, farien el mateix. Hi ha una espècie de pacte no escrit: a aquesta majoria, ja els hi va bé que hi hagi polítics que s'embutxaquin doblers, sempre que a ells també els deixin fer mangarrufes.

Apagada analògica selectiva. Adéu al 33

2009-11-04T17:40:00.000+01:00

Avui migdia m'he adonat que en la televisió analògica ja no hi apareixien ni TV3cat ni el canal 33. No sé si deu ser per culpa d'algun problema tècnic temporal o si és que ja ha començat l'apagada analògica. El pitjor de tot és que a la TDT no hi ha el canal 33. Tants dibuixos que hi havia mirat jo, i concerts, i documentals ... D'acord, d'això darrer pocs!

Encara resultarà que amb governs suposadament d'esquerres i suposadament nacionalistes a Catalunya i a les Illes Balears tendrem menys televisió en català que no quan jo era petita que aquí teníem el PP i allà CIU. Ningú hi pensa posar remei??

Desaturat selectiu. Tintii

2009-10-28T22:37:00.000+01:00

Aquest bloc de cada vegada se pareix més a un calaix de sastre (i desastre). Segurament la meva formació hi deu tenir alguna cosa a veure. Record com uns quants professors ens varen explicar la metàfora de la geografia i els ànecs: podem nedar, però un peix ho fa millor; podem córrer, però un guepard serà més ràpid; i podem volar, però mai amb la majestuositat de l'àguila. En aquest bloc jo hi faig el mateix: me permet el luxe d'escriure sobre tot, tot i ser conscient que moltes vegades ho faig des de la més absoluta ignorància.

Tanta és la meva gosadia, que avui xerraré de tractament de fotografia digital. Fa uns mesos vaig veure com algunes càmeres captaven imatges en blanc, negre i algun altre color. D'aquesta tècnica se'n diu desaturat selectiu i dóna un toc molt original a les fotografies. Vaig descobrir que aquest efecte se pot aconseguir amb el Photoshop, però és bastant laboriós. Jo el que volia era que automàticament es detectés un únic color i la resta quedés en blanc i negre, i després d'una àrdua cerca vaig trobar la solució. Se diu Tintii Photo Filter, és un software gratuït i el podeu descarregar en aquest enllaç.

Ara en veureu un exemple.

[@more@]

Aquesta és la fotografia original: una caseta de Sarlat (Périgord, Aquitània).

I aquí hi ha una composició de quatre resultats diferents de desaturat selectiu a partir de la fotografia de la caseta:

New look

2009-10-24T14:22:00.000+02:00

No sé si deu ser perquè el meu cap encara funciona amb el calendari escolar, per l'acursament dels dies o pels colors de la tardor. El que tenc clar és que alguna cosa deu tenir aquesta època de l'any que sempre me fa cercar nous reptes i canvis. L'any passat per aquest temps ja vaig canviar la plantilla del bloc, i enguany no podia ser menys!

Quan vaig voler endinsar-me en el món blocaire, vaig pecar de novella i vaig triar el primer servidor que vaig trobar amb .cat. No valoraré si és millor o pitjor que d'altres plataformes de blocs, però el que sí és innegable és que per editar les plantilles has tenir un mínim d'idea d'html, css i d'altres codis que fins fa pocs dies me semblaven inintel·ligibles. Amb l'ajuda d'en Tianenc i gràcies a la meva caparruderia, hem aconseguit petits triomfs a l'hora de millorar la imatge d'aquest espai.

Esper que el canvi de format vos agradi i si trobau algun defecte o teniu cap suggeriment no dubteu en dir-m'ho!

Imputats

2009-10-22T09:30:00.000+02:00

Fa un parell de dies era citat a declarar com a imputat en Matas, pel cas Palma Arena, i ahir vàrem saber que també ho ha estat na Munar pel cas Can Domenge. S'ha de presumir la seva innocència fins que als Jutjats es demostri el contrari, però jo no posaria la mà al foc per cap dels dos.

En Matas el tenim pels EUA, però recordem que na Munar continua essent la presidenta del nostre parlament. Si fa unes setmanes el pacte trontollava amb pretextos absurds dels regionalistes, ara s'aferren a la cadira minimitzant la importància de tenir la seva princesa contra les cordes de la justícia.

[@more@]

Enllaços relacionats

Nou cop judicial a UM (dBalears)

El Bloc diu que la imputació no sorprèn i que deixa el Parlament en una situació insostenible (dBalears).

Munar tendrá que romper muchos pactos (Matías Vallés, Diario de Mallorca).

Àgora

2009-10-20T21:50:00.000+02:00

Si en aquest bloc hi tenen cabuda tot tipus de temes, no veig perquè el cinema n'hauria de quedar exclòs. Divendres passat vaig anar a veure la darrera pel·lícula de n'Amenábar, tota una gran producció hollywoodiana que, tot i les males crítiques,a mi m'encantà. Més que la pel·lícula en sí, el que m'atrapà des del primer moment va ser la història d'Hipàtia, una dona amb inquietuds que no varen poder ser enteses pels seus coetanis. La seva tol·lerància i intel·ligència haurien encaixat millor en el Renaixement, però li tocaren temps difícils. A les acaballes de l'Edat Antiga, el fanatisme religiós arrassà pobles i segà centenars de milers de vides. És curiós com, després de setze segles, la humanitat encara continua entestada en resoldre els conflictes de fe a base d'hòsties i en creure que és més allò que ens separa que no el que ens uneix.

Vos deix amb un petit tastet ...

Segon Pacte de Progrés, II part

2009-10-16T09:59:00.000+02:00

Amb Matas imputat i el PP desgovernat, el menaix a truà del pacte s'ha donat una segona oportunitat. Diuen que dos fan companyia i el tercer fa nosa. Sempre havia pensat que era fals, i que la unió fa la força. Està clar que no és la Unió Mafio... Mallorquina.

Les paraules d'en Maties Vallès solen ser magistrals. No sempre estam d'acord, però ahir ... la va clavar!

UM y Ricardo Costa, esas víctimas

Conseqüent amb la Hispanitat

2009-10-12T21:26:00.000+02:00

En aquesta vida s’ha de ser conseqüent. És una propietat en extinció entre els humans (i impròpia de la resta d'éssers vius irracionals), però de vegades se’n donen esporàdiques manifestacions que ens permeten mantenir viva l’esperança.

Aquest cap de setmana he estat una persona tremendament conseqüent. Com a bona independentista i anticolonialista, no he celebrat el pont de la hispanitat. És més, me l'he passat fent feina. Des de dissabte fins ara mateix, he estat fent PAC (les Proves d'Avaluació Continuada de l'UOC). Després d’aquest excés quasi bé desitjava l’arribada de la setmana laboral. Què són set hores diàries a l’oficina comparades amb un cap de setmana (llarg) d’enclaustrament?

No sols ha estat un acte de rebel·lia de la meva ment. El meu cos també ha reaccionat. Tot començà dijous amb un còlic, seguit d’un constipat que encara perdura. Fins i tot m’ha provocat una reacció al·lèrgica cutània al coll, sota l’orella. La dreta, és clar.

Ara toca ... Premi Web 2010!

2009-10-08T19:12:00.000+02:00

Després de presentar-me als Premis Blocs Catalunya, era obligat que també ho fes a aquests. La Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears ha convocat aquest concurs (Premi Web 2010) que premiarà les webs més ben valorades pels usuaris i pel jurat. Les meves aspiracions es limiten a, si pot ser, no quedar la darrera. En qualsevol cas, per les meves condicions d'illenca i de blocaire era necessari que m'hi inscrigués, encara que només sigui per donar suport a aquesta iniciativa a favor del català a la xarxa.

L'"Estones i Reflexions" està inscrit a la categoria de personal, perquè tot i ser de marcat contingut polític, també hi ha articles culturals, reflexions personals, creacions literàries deficients i deformes, ... Una miscel·lània d’escrits de temes diversos que just tenen en comú la persona que els escriu o recull: jo, n'Illenca.

Si voleu donar el vostre suport a aquesta blocaire a temps parcial, ho podeu fer, fent un clic a l'enllaç de la vostra dreta (aquesta maneta verda amb el dit índex desplegat). Per això, serà necessari que us enregistreu i llavors podreu votar tots els blocs que volgueu, però això sí, només una vegada.

No me queda res més que encomanar-me a la benevolença i solidaritat dels lectors que arriben a aquest punt del ciberespai - sigui per casualitat, sigui per rutina - confiant que algú (a part de mi) anirà a votar la meva criatureta. Va, prou de mendicar!

Què en farem d'UM?

2009-10-06T21:05:00.000+02:00

Per què he d'escriure res de nou si el que pens ja està escrit? No podria estar més d'acord amb les paraules d'en Biel Barceló, que fins i tot han merescut l'elogi del crític periodista Maties Vallès.

EL PSM-EN NO ACCEPTARÀ REBAIXES EN LES POLÍTIQUES PROGRESSISTES DEL PACTE PER REDREÇAR LA SITUACIÓ AMB UM

Senyores i senyors d'UM, ja sabem que les seves excuses per trencar el pacte al CIM no són més que pretextos per collar als seus socis i evitar més escàndols per imputacions en casos de corrupció entre les seves files. En un estat modern el poder judicial i l'executiu haurien d'anar per lliure, però això sempre ha estat una monarquia bananera.

Sincerament, dir que na Francina Armengol (que tampoc és que sigui sang de la meva devoció) té afany de protagonisme i únicament cerca la foto buida de contingut, és un acte d'incongruència històrica venint del partit de la princesa Munar. Res més buit de contingut hi ha que el vostre ideari.

UM romp el pacte al Consell de Mallorca

2009-09-30T09:58:00.000+02:00

El pretext són unes declaracions d'Armengol, el motiu real ja sabem que és als jutjats. Després de moure aquesta peça al tauler, sembla que el II "Pacte de Progrés" té els dies més comptats que mai. A la terra de les corrupteles, hi tornaran els seus mandataris habituals, els que amaguen pots de cola-cao sota les cols, els que gasten diners públics en palauets i favors sexuals. I al seu costat hi haurà el partit bissagra sense ideologia definida. Al cap i a la fi, amb el seu modus operandi s'ha vist que ells sí que són aliats naturals.

Vos deix amb la notícia del diari de Balears:

UM trenca el Pacte en el Consell